reportatge
El preciosisme de l'aigua
Pura bogeria, buscar entre 18.000 imatges i trobar-ne les 180 que mostrar. ‘L’empremta de l’aigua’, oberta ahir a ArtalRoc, desplega el preciosisme amb què els pioners de la fotografia a Japó van captar imatges i les van acolorir amb paciència infinita.
El preciosisme de l'aigua
L’aigua té un component lúdic, plaent. Els habitants del Japó de la segona meitat del segle XIX en gaudien: eren uns grans aficionats als balnearis, sense anar més lluny. Però l’aigua també té un costat malèfic, el que produeix els grans desastres. Les estampes idíl·liques del pacífic Japó decimonònic desemboquen en un final de recorregut que recorda el desastre de Fukujima. Són fotografies que fan un recorregut per la relació dels japonesos amb l’aigua. Són també imatges que deparen un recorregut històric: des de les estampes que van captar els pioners de la fotografia que es van endinsar a l’illa en la segona meitat del segle XIX fins a les que van captar els fotògrafs nipons en el gran desastre nuclear del 2011.
Inaugurada ahir, i organitzada en el marc del 25è aniversari de l’establiment de relacions diplomàtiques amb França, la mostra es podrà veure fins al 13 de gener. Una exposició realitzada exprés per Andorra a partir dels ingents fons del Museu Nacional d’Arts Asiàtiques Guimet: unes 450.000 imatges que recorren des de l’Afganistan fins al Japó, de Mongòlia a Indonèsia, va explicar el conservador en cap de la secció de fotografia i comissari de la mostra, Jérôme Ghesquière. De les 18.000 imatges nipones, distribuïdes en 300 àlbums, més de 10.000 tenen com a eix temàtic el paisatge: la importància de l’aigua en justament el fil conductor d’aquesta exposició: era el punt comú més clar entre Japó i Andorra.
La tria, va explicar Ghesquière, vol posar de manifest com els pioners de la fotografia –noms tan representatius com Felice Beato, David Welsh o el baró Von Stillfried– van captar un país que descobrien i, amb ell, unes temàtiques tradicionals, una manera de representar-se la natura i la gent que els envoltava, que també van assumir com a pròpia. Per això no es produeix un gran trencament estilístic amb les fotografies que van ser ja fetes per autors japonesos. Havien estat deixebles dels occidentals fins que van obrir els seus propis estudis. Aquesta continuïtat en el tractament dels temes, en la visió que uns i altres van imprimir a les composicions, és fàcilment comprovable a través dels gravats –ukiyo-e– que acompanyen el recorregut fotogràfic.
Mantenir la transparència
Les imatges s’imprimien sobre paper albúmina –un preparat amb clara d’ou– i posteriorment, moltes d’elles, eren acolorides amb una paciència infinita, utilitzant a penes un cabell, amb una tècnica que permetia mantenir la transparència de la imatge tan específica de la fotografia.
En aquesta amalgama de procediments tradicionals i moderns també hi ha una mirada actual sobre una de les primeres tècniques fotogràfiques, el daguerreotip.
L’exposició, com en ocasions anteriors, es completarà amb una sèrie d’activitats paral·leles. La primera, dissabte dia 17 de novembre, un taller d’acoloriment digital i impressió serigràfica. L’impartiran Karen Figueiredo i Filipe Baldaia. Per participar-hi s’ha de fer inscripció prèvia, al 828 704.