Remolins duu Govern a la Batllia per accedir a informació d'excavacions

La secció administrativa del Tribunal de Batlles va admetre a tràmit la demanda interposada per l’arqueòleg Gerard Remolins Zamora contra el Govern per accedir a diferents memòries d’excavacions arqueològiques, una consulta que li ha estat denegada per la via del silenci administratiu. Una documentació de caràcter públic que custodia el servei de Patrimoni del ministeri de Cultura i a la qual hauria de poder accedir qualsevol ciutadà, puntualitza el demandant, com consta al Reglament d’Arqueologia aprovat pel Govern. L’arqueòleg es considera perjudicat a l’hora de poder dur a terme el seu treball científic. Prendre la decisió de recórrer a la Batllia, explica Remolins, ha estat l’últim pas després d’esgotar totes les altres vies sense resultat, ja des de la passada legislatura. “No obstant això, m’he trobat que reiteradament em diuen que no amb diferents excuses i arguments”, fins a la sol·licitud formal, que va presentar el 16 de febrer passat i davant la qual la resposta va ser el silenci administratiu. Un últim pas que el va decidir a presentar la demanda a la Batllia.

Remolins, que ja havia denunciat els fets públicament en ocasions anteriors, explica que són aproximadament una vintena de memòries les que ha demanat que li permetessin consultar. Només en va poder veure un parell, una de les quals la referent a la Vall del Madriu-Perafita-Claror. És una documentació, puntualitza, que preceptivament ha de lliurar a Patrimoni tot arqueòleg que realitzi una excavació, sigui un treball públic o un projecte privat. És una feina, la memòria, que ha d’anar precedida per projecte previ a realitzar l’excavació (com en el cas d’un projecte arquitectònic) i que serveix a l’administració per donar-hi el visti-plau. Doncs Remolins apunta que, en no accedir a les memòries que pot ser encara no han estat lliurades, va sol·licitar veure aquests projectes previs. La resposta també en aquest cas va ser negativa, es plany, amb l’argument que poden contenir dades sensibles.

L’arqueòleg es considera perjudicat a l’hora de dur a terme treballs científics, com l’estudi global del neolític andorrà, un llibre que no trigarà a presentar-se i que va elaborar formant part d’un equip del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) espanyol. “No és que la manca de dades hagi estat traumàtica, però es tracta de fer una lectura global que finalment ha de quedar coixa per aquesta manca d’accés a la informació; el llibre ha continuat el seu procés però és una llàstima”. A banda, puntualitza, la falta de memòries suposa “que es desconegui quines excavacions s’han fet al país i amb quins resultats”.

Remolins recorda que abans de fer el pas de la Batllia, “perquè finalment valorin si les memòries han d’estar o no fetes i si han d’estar o no a disposició pública”, va “esgotar totes les vies”, incloent-hi diverses reunions amb la titular del ministeri, Olga Gelabert, o recórrer a la comissió d’avaluació d’accés a la informació.