Reportatge
Un ocell de granet negre
És com allò que es diu de la bicicleta, diu Ahmed Keshta, artista egipci afincat a Andorra que acaba d’empunyar les eines tradicionals de l’escultor per posar-se a treballar el granet, en el marc d’un simposi celebrat a Riad, on va representar Andorra.
Un ocell de granet negre
A Keshta li agrada experimentar amb els materials més diversos i insòlits: últimament li ha agafat el gust per treballar amb llapis i a punt ha estat un parell de cops de deixar les papereries sense existències: por els agafava en veure’l aparèixer per la porta. Però la invitació del Misk Art Institute, entitat cultural de Riad, el va fer tornar als orígens de la tècnica escultòrica i treballar la pedra fins a extreure’n vida. En aquest cas, un ocell negre, Blackbird, va batejar l’obra, inspirada per la cançó homònima de The Beatles, explica.
Keshta va executar l’obra en el marc d’un simposi que va aplegar a la capital de l’Aràbia Saudita una vintena d’escultors d’arreu, de Mèxic a Corea, Itàlia o Brasil, en el marc d’un gran festival interdisciplinari, amb música, espectacles i arts plàstiques en què van participar al voltant de 300 artistes, organitzat des d’una entitat que té al capdavant l’espanyol Miguel Blanco Carrasco i que es va desenvolupar entre el 30 d’octubre i el passat dia 3 de novembre.
A Keshta, tornar a la tècnica tradicional, la de literalment picar pedra, no li va fer cap por. “Perquè al fons el que soc és escultor, per molt que ara estigui centrat en treballs conceptuals”, recorda. Així que allò que estava a la base de l’ofici es manté. Encara que s’ho va agafar amb respecte, reconeix: “És un treball molt complet físicament parlant, però també psicològicament, perquè has d’estar molt atent, has de vigilar que no es produeixi la mínima esquerda, que podria malmetre l’obra”. A banda, la “guerra psicològica” que fins a cert punt pot suposar treballar en un mateix espai amb una vintena més d’artistes, vigilant-se a cua d’ull. I amb el fragor de tanta gent batallant contra el dur material. “Quan ens veien sortir d’allà a tots junts, coberts de pols, amb les ulleres de protecció i les eines, ens deien els marines, com si tornéssim de la batalla”, ironitza.
La pedra mateixa –és el que diuen sovint els escultors– li va mostrar el camí. “Tenia la cançó dels Beatles al cap i aleshores vaig pensar en el contrast que faria la pesadesa de la peça de granet, de quatre o cinc tones, amb la lleugeresa d’un ocell”. Va apostar per una proposta figurativa amb la qual, argumenta, també va voler jugar amb dos eixos: que l’espectador es trobi amb una obra molt fàcil de decodificar –i va fer les delícies sobre tot dels nens, explica– però que el professional sigui capaç d’apreciar els reptes assumits, del disseny a l’equilibri i la tècnica. “No és difícil equilibrar l’equació i permetre al públic assaborir l’art, de manera que sigui senzill per a qui vol una explicació senzilla i complex per a qui s’interessa per la tècnica”. Keshta prossegueix així una trajectòria internacional que el portarà també a l’espai Warehouse 421 d’Abu Dhabi i a partir de mitjans de desembre a la trobada internacional Sharjah Islamic Art, a Dubai.