reportatge
Un recorregut per la moda i la història a la nova mostra del CAEE
Del desig d’allunyar-se del record de la guerra a la carrera espacial, de la difusió de la píndola anticonceptiva al ‘flower power’. La moda reflecteix la història, el canvi i la psicologia de la societat. Això explora ‘La moda dels anys 60’, al Centre d’Art escaldenc.
El comú dels mortals probablement no tindrà una altra oportunitat com aquesta –excepte fent el lèche-vitrines que diuen gràficament els francesos– d’estar a tan pocs centímetres d’un Chanel, un Balenciaga, un Dior, un Givenchy. El CAEE exposa fins al febrer una col·lecció per fer somiar, part del fons ingent d’Enrico Quinto i Paolo Tinarelli: han atresorat 6.000 peces, entre vestits, accessoris i una biblioteca amb centenars de volums dedicats a la moda, un dels tres arxius més complets existents actualment.
Pertegaz i Givenchy –amb un model que bé podria haver lluït Audrey Hepburn– donen la benvinguda al recorregut, amb Dior al fons. Acaba la dècada dels cinquanta i comencen els seixanta i la moda del moment ve marcada per l’alta costura, l’opulència, “l’optimisme burgès” que delata el desig d’allunyar-se de la guerra que acaba d’assolar Europa. Però també reflecteix –és la lectura de Quinto, copropietari i comissari de l’exposició– els conflictes socials latents o expressos: França perd les colònies i Marc Bohan (dissenyador del moment a chez Dior) incorpora ornamentacions que recorden l’art i l’artesania de les cultures que s’independitzen i s’allunyen. En un vestit que portaria Soraya, la princesa dels ulls tristos, la rebutjada primera esposa del xa.
Del luxe i la “construcció sublim” de les peces de Balenciaga, Courrèges, Nina Ricci o l’alta costura americana, en aquest cas de la mà de Norman Norell, amb brodats, plomes i teixits sumptusosos, l’exposició inicia un recorregut en el temps i el canvi social, amb cert desig de democratització. Molt tímid, perquè les peces de Cardin, de Courrèges, parlen de cert alliberament de la dona però no deixen de dissenyar “l’uniforme” de la dona de cert nivell social. Modistes com Pucci adopten la minifaldilla o els pantalons, fins i tot la psicodèlia queda reflectida en els estampats; però les peces encara estan adaptades als codis de l’alta costura.
Després arribaria gent com Paco Rabanne i el luxe ja no serien els teixits sumptuosos sinó els tecnològicament avançats: no debades el món estava immers en la carrera espacial. També la moda reflectiria l’art –Mondrian, l’optical art: en blanc i negre, que és com s’imprimien els diaris i es veia el món a la pantalla del televisor– i el creixent interès pel consum –vestits de paper!–. I d’aquí al flower power. Tot davant l’astorada Coco Chanel (present, amb dissenys eterns) davant el discurs del rebuig a l’elegància.
Un recorregut per la moda i la història a la nova mostra del CAEE
Un recorregut per la moda i la història a la nova mostra del CAEE