Guardons
Premiat el difusor de l'escola catalana a Finlàndia
El finès Christer Laurén va adaptar al seu país el model d’escola catalana
“A Londres la gent pensa que no hi ha res més enllà del món anglosaxó” i potser les circumstàncies serien unes altres, és a dir, Europa no estaria immersa en “aquesta tristesa del Brexit” si aquells que li donen suport “haguessin entès la necessitat de conèixer altres llengües, reconeguessin que potser el que passa en altres països pot ser d’interès”, també pel que fa a les avantguardes artístiques. “Hauríem de mirar més enllà.” Aquesta va ser l’autocrítica que Maria Delgado, reconeguda ahir amb el premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana, que va concloure la seva intervenció a la trobada amb la premsa prèvia al lliurament dels premis de la Fundació Ramon Llull, una cerimònia celebrada com és habitual a l’Auditori Nacional, a Ordino.
La setena edició dels guardons també va reconèixer el finès Christer Laurén, per la tasca com a difusor del concepte d’immersió lingüística per a l’aprenentatge de nous idiomes, i Artur Guerra, per la traducció al portuguès de Tirant lo Blanc.
Barcelona, 1985
Amb sis mil euros està dotat el premi de catalanística –en aquest cas està dotat en col·laboració amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana– que va rebre Laurén. Absent a la cerimònia per raons de salut, va rebre el premi en el seu nom Joaquim Arnau, col·lega seu i professor de la Universitat de Barcelona. Va recordar que el 1985 Laurén –ara catedràtic emèrit del departament de llengües escandinaves de la universitat de Vaasa– va visitar Barcelona per participar en un seminari i es va mostrar molt interessat per la manera com, a les escoles, els infants de famílies de parla castellana es desenvolupaven en català des de l’entrada a l’escola bressol. “Per a nosaltres era molt evident, però per a ell va ser una cosa extraordinària, que va voler transposar al seu entorn, a Vaasa, on hi ha unes 300.000 persones que parlen suec”. Seria un primer pas perquè el concepte d’immersió lingüística es convertís en el “fet universal” que és avui dia. A Laurén el va definir com un europeista convençut, contrari a “l’imperialisme de l’anglès” i que defensa “que si vols comprendre els altres, el primer que has de fer és aprendre la seva llengua”.
Parlant de llengües, Guerra –el premi de traducció està dotat amb 4.000 euros– es va declarar un “enamorat del valencià”. I per això feia anys que acaronava la idea de traduir l’obra de Joanot Martorell. Oportunitat que no va tenir fins ara –que la va editar amb Documenta, segell “absolutament de referència”, va destacar el president de la fundació, Vicenç Villatoro–, tot i que fins al moment havia signat ja les versions de Maria Barbal, Rodoreda, Perucho o Llull en portuguès. “Sense els traductors els escriptors estarien condemnats a viure tancats en la seva llengua”, va defensar.
A Delgado el premi –també 4.000 euros– li agraeix la presència del teatre i el cinema català com a membre del comitè de selecció del BFI London Film Festival, on ha programat pel·lícules catalanes des del 1997, i com a difusora de l’escena catalana a programes culturals de la BBC, així com a través de les seves nombroses publicacions.
Premiat el difusor de l'escola catalana a Finlàndia
Premiat el difusor de l'escola catalana a Finlàndia