Reportatge
Un home que va fer país
Dues-centes persones, potser algunes més, de fet, atapeïdes al casal Calones, van recordar ahir Pere Canturri. L’excusa, el llibre ‘Miscel·lània a Pere Canturri’, impulsat per Susanna Vela i Xavier Llovera i publicat per Editorial Andorra.
Un home que va fer país
I encara no explicaran moltes coses, perquè sense Pere Canturri jo no estaria aquí.” Això ho afirmava mossèn Ramon Rossell de camí a l’acte: armat amb una fotografia del 1967 com a prova, volia recordar a tothom que també va ser l’exministre i exraonador, entre altres missions acomplertes a la vida, qui havia impulsat unes primeres colònies, del 1960 al 1970. AINA abans d’AINA, concedia Rossell.
A l’acte, Llovera i Antoni Ubach el van definir com “un home que va fer país”, una forma de resumir de manera concisa totes les tasques que va emprendre Canturri. Molts vessants, reflectits en un volum on, “emergeix l’home”, on “la precisió de l’investigador es barreja amb la bonhomia” de la figura, va destacar l’editor, Lluís Viu. Un llibre fet per “amics” per retre “un petit però sincer homenatge”, va indicar Vela per la seva banda.
Llovera va glossar la figura de Canturri com la d’algú que “va pressionar fermament en les polítiques públiques, en què creia fermament”, tot i que, com diu a l’article que signa al llibre, “no era un home d’Estat”. Era algú “que no havia anat a Esade o Iese però tenia molta intuïció”, i gràcies a ella en bona part, hi va afegir Ubach, “va veure que l’objectiu número u havia de ser construir un país i, sobre tot, un relat de país”. I amb el relat, un patrimoni que l’hi donés suport, hi va afegir, amb uns “monuments que estiguessin endreçats”. I en aquesta conformació d’un relat, van coincidir els dos encarregats del parlament, “ho va voler tocar tot, del patrimoni i els béns mobles a l’etnografia o els museus”, la qual cosa va acabar per crear-li aquella imatge “d’expert del territori”.
Llovera va recordar els temps, diguem-ne gloriosos, de la primera arqueologia que es practicava al país. Als anys setanta, va explicar, es va trobar amb les obres de construcció del col·legi Janer. Imparables però un desastre per a l’estudi de la Prehistòria. “Què hi va fer? Doncs es va passar tot el temps allà, al peu del canó, durant tot el dia, recollint ceràmica del bronze antic”. Però no sols això: també a les nits anava, llanterna en mà, a rebuscar entre les runes que llançaven els operaris. “Després vindria la construcció del cementiri d’Andorra la Vella, un altre desastre per a l’arqueologia nacional”, va puntualitzar Llovera.
I en una hipotètica carta, l’exministre de Cultura els hagués encomanat la tasca, va concloure Ubach, “d’acabar d’endreçar el nostre patrimoni i fer-ne un referent com a capital dels Pirineus”.