reportatge
Fiter i Rossell, l'home modern
Un home molt cultivat, d’interessos diversos en la lectura –sense fer-li escarafalls a alguna novel·leta entretinguda del moment–, el primer músic d’Andorra –i l’únic durant molt de temps–, aquest és el perfil d’Antoni Fiter i Rossell que dibuixa Albert Villaró.
Fiter i Rossell, l'home modern
Villaró tanca aquesta tarda a les set, a Cal Pal de la Cortinada, el cicle Cinc hores amb la història d’Andorra, organitzat pel Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP), organisme que coordina. El patrici Anton Fiter i Rossell i la gènesi del Manual Digest és el títol d’una xerrada dedicada a un personatge força familiar i alhora desconegut, però com de tots els personatges cèlebres i fonamentals per a la història d’un país, els seus retrats s’han d’anar revisant, diu l’historiador, que de moment treu a la llum algunes dades reveladores del caràcter del prohom, en espera de presentar –serà en breu, en el marc de la celebració dels 600 anys del Consell de la Terra– una feina molt més ingent: la reedició del Manual de la qual s’ha encarregat. Molts anys de feina, assegura.
D’entre els detalls que Villaró posarà avui damunt de la taula s’atura particularment en la devoció pels llibres de l’advocat, sacerdot i veguer episcopal. Ho exemplifica amb la cinquantena de llibres que es va endur a Osca en marxar, el 1626, per cursar estudis de Dret i que l’autor de la conferència d’avui ha pogut identificar. Entre ells, molts llibres relacionats amb la seva formació però també obres d’entreteniment: de volums relacionats amb la cuina o l’agricultura a “novel·letes”. I algun llibre prohibit: Las virtudes del indio, de Juan de Palafox i Mendoza. Amb aquesta llista d’interessos diversos, Villaró treu la conclusió que “era un home molt obert al món contemporani, que es mantenia bastant al dia de les novetats, com veiem a la biblioteca que ja començava a arreplegar”. Possiblement, planteja, aquesta formació intel·lectual que s’adverteix densa va començar a adquirir-la amb els jesuïtes de la Seu, tot i que no hi ha confirmació documental de la seva estada amb ells. “Sembla que va aprofitar molt els seus estudis aquí i ja va arribar a Osca amb una sòlida formació.”
També en relació amb els llibres que va atresorar al llarg de la seva vida Villaró ha trobat algun detall desconegut del seu testament, on va deixar explícit què havia de passar amb la seva ja ingent biblioteca un cop traspassés: seria distribuïda en tres parts, entre dos marmessors i el rector d’Ordino.
Un altre dels aspectes que Villaró posa aquesta tarda damunt de la taula és l’afició de Fiter i Rossell per la música: tocava el violí, “cosa que era una novetat absoluta a la seva època, com algú que avui toqui un sampler”. A banda, recalca, de ser “el primer músic d’Andorra i l’únic durant segles”.
Poc convencional
Amb detalls com aquests el Villaró novel·lista creu que el personatge és un subjecte narratiu “certament interessant, un home que defuig convencions: per exemple, no es va voler casar i això li va costar el títol d’hereu”. Una actitud i comportament que fa deduir al ponent que “tenia el seu caràcter, no semblava sucumbir a les pressions”.
Aquest és l’home, puntualitza, que apareix darrere el Manual Digest, “que és un llibre molt complex on demostra una passió per Andorra i una passió pel coneixement que aplica de manera rutilant”. El llibre, encàrrec del Consell General per argumentar la sobirania d’Andorra, és una obra “molt madura, mastegada i feta, amb un discurs molt integrat i defensat amb gràcia”.