Reportatge
Difunts a recer de la Inquisició
Dos cossos enterrats de manera ben estranya i alguns indicis documentals animen un grup d’historiadors i arqueòlegs a llançar la hipòtesi que potser al Pirineu, a Castellbó, s’haurien trobat les primeres restes materials de catarisme a Catalunya.
Difunts a recer de la Inquisició
L‘excavació del castell de Castellbó, iniciada al 2016 –sota la direcció de Josep Medina– va revelar un parell de sorpreses: dos enterraments molt posteriors a la necròpolis vinculada a l’antiga església, en ús entre els segles VIII i X, i apareguts en llocs certament estranys. El primer, el cos d’una dona d’uns trenta-cinc anys inhumada al celler del castell i en una posició certament aliena al costum cristià, amb el cap orientat cap al sud. El segon, un home de la mateixa edat a qui van col·locar en posició decúbit lateral amb les cames flexionades, en el que sembla una tomba massa petita per a la seva estatura i que revela que probablement va ser sepultat amb precipitació.
Ambdós soterraments daten del segle XIII, detalla l’historiador alturgellenc Carles Gascón, que va participar en l’excavació i que és coautor de la hipòtesi que apunta a la probable relació amb el fet càtar. Tot i haver-se trobat en llocs diferents –la dona al celler, dèiem, i l’home sobre un mur de l’antiga església altmedieval però per sota de la construïda al segle XIII i que devia ser una capella del castell–, tenen en comú el fet d’estar descontextualitzats de les necròpolis.
Desestimada l’explicació que es pogués tractar de morts violentes, de crims –els estudis antropològics ho descarten i apunten a defuncions per causes naturals– els investigadors aposten amb totes les cauteles a cadàvers enterrats a correcuita per evitar que la Inquisició els hi posés les mans a sobre.
Gascón recorda que al 1237, arran de la presència reiterada de càtars a Castellbó, la Inquisició, a banda d’ordenar nombroses detencions entre els vius, també va desenterrar divuit difunts perquè fossin cremats. Era una actuació que buscava oferir un escarment públic així com pertorbar la fama de la família i, finalment, negar la possibilitat de salvació al final. Així, no és estrany pensar que les famílies que temessin l’acció del tribunal eclesiàstic intentessin ocultar-los els cossos dels seus per tenir-los a recer de les ires dels inquisidors.
Tot plegat, sense poder establir cap paral·lelisme o suport documental seria fer volar coloms, admet Gascón. Però ells sí que han trobat un peu on assentar la seva proposta, un fet similar i perfectament documentat a la zona de Lordat, a l’Arieja: en aquell cas no hi ha el cos enterrat però sí constància d’algú que havia estat inhumat en terra no sagrada, en un hort, per ocultar-lo de la Inquisició. Precisament és en una deposició davant del tribunal que han ensopegat amb el testimoni que els anima a aixecar la seva idea que els dos cadàvers serien la primera resta material relacionada amb el catarisme a Catalunya.
Podran validar-la definitivament? “És pràcticament impossible”, admet l’historiador alturgellenc, però “també és cert que mai no s’havia arribat tan lluny”. L’estudi, amb aquestes conclusions, es va presentar al VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, signat per Gascón i Medina juntament amb les antropòlogues Núria Montes, Andrea Fernández Vilela, Eulàlia Subirà i Joan Ramon González, cap del servei d’Arqueologia de la Diputació de Lleida. Precisament aquesta administració empara les excavacions a Castellbó. Es van iniciar al 2016 i encara queden noves fases de la intervenció.