reportatge
Els mil i un llapis
Ahmed Keshta va embarcar divendres en un avió rumb a Dubai i a hores d’ara ja està enfeinat en el muntatge de les obres que presentarà en el marc del Sharjah Arts Festival, que arriba a la vint-i-unena edició. La segona en què pren part.
Els mil i un llapis
Com en una Biennal de Venècia on l’aigua dels canals és substituïda per la sorra del desert, el Sharjah Arts Festival aplega artistes internacionals, convidats de tot el globus. Andorra hi té per segon cop Keshta –d’origen egipci, formació artística completada a Alemanya i establert des de fa un bon grapat d’anys al Principat– com a representant. “És una enorme oportunitat per trobar-se amb artistes d’arreu del món perquè és una selecció internacional, no només dels països àrabs”. També comparteix espais expositius amb creadors arribats d’Europa i els Estats Units. Enguany, tots treballant al voltant d’un tema comú, marcat pel lema del festival: Horizon. Una referència, diu, a l’obertura de pensament, a allò que supera el que es pot captar amb els ulls, amb els sentits.
Keshta, a qui agrada explorar la plasticitat i oportunitats dels materials que li cauen a les mans, per humils i quotidians que semblin, ha elaborat el seu projecte –Metàfora l’ha batejat– a partir de llapis. Cinc mil, per cert, ha necessitat. Un miler formen part de l’obra un cop executada, però és que abans, en el procés creatiu, d’assaig i error, n’ha hagut de rebutjar grans quantitats. “Jo sempre estic buscant entre els elements que es troben al nostre voltant, només cal mirar-los des d’una altra perspectiva”, diu. I proposa una mena de joc on, a l’estil Duchamp, “this is not a pencil”. A l’hora, és un instrument senzill però del qual se serveix tothom: escolars, estadistes, poetes, arquitectes, enginyers. Tothom ha tingut algun cop un llapis a la mà a la seva vida.
A Keshta, la idea li va començar a voltar per cap, explica, en llegir un fragment del llibre Ser como un río que fluye, de Paulo Coelho. “Deia que en un llapis el que importa no és l’exterior sinó el que hi ha a dins, el que serveix per escriure”, recorda l’escultor. I encara té altres característiques que es poden llegir com una metàfora de la personalitat de l’ésser humà: si s’esmola escriu més clar i fi, que és el que li pot passar a algú quan supera moments durs, apunta Keshta, i sempre es poden esborrar els errors, perdonar-los.
Amb aquesta idea es barregen altres conceptes que Keshta també situa al rerefons de les peces –escultures? quadres? instal·lacions?– que presenta a la fira a Dubai. Els estudis de Nikola Tesla sobre l’energia –“Si vols conèixer els secrets de l’univers, pensa en termes d’energia, freqüència i vibració”, deia– o els estudis geomètrics de Leonardo da Vinci. També la curiosa repetició de la seqüència numèrica tres-sis-nou, que assegura que està present de manera constant a la naturalesa. “El que faig és buscar la perfecció, tot i ser conscient que mai no podré assolir-la, però tot i així val la pena llançar-s’hi”. Encara que en el procés sovint se senti decebut, “però qui sent vergonya dels seus errors no té dret a celebrar els seus triomfs”. Queda dit.