reportatge
Anníbal travessa les vinyetes
És una història que s’apropa a la llegenda, pel fet que no hi ha proves concloents. Però l’historiador Oliver Vergés se suma a aquells que consideren probable que Anníbal travessés el Cadí a lloms d’un elefant. És el que relata, en clau de còmic, amb Jordi Planellas.
Anníbal travessa les vinyetes
Edicions Salòria va iniciar, amb un relat centrat en la catedral de la Seu, una col·lecció de contes il·lustrats per a infants centrada en fets històrics als Pirineus. L’aventura de l’exèrcit cartaginès comandat per Anníbal durant la Segona Guerra Púnica configura el segon dels episodis de la sèrie, que no seguirà un ordre cronològic ni res de semblant, apunta Vergés, que també coordina la col·lecció. El que farà més aviat és anar saltant pels diferents territoris pirinencs. Incloent-hi Andorra, és clar.
De l’aventura d’Anníbal, dèiem, hi ha molt escassa constància documentada, així que abans de posar fil a l’agulla, Vergés va intentar fer una mica de recerca pròpia. Els resultats? Magres, “perquè hi ha molt poca informació, la veritat”, però amb la poca que té al seu abast l’historiador creu tenir-ne prou per donar per força vàlid el pas de l’exèrcit d’Anníbal per la zona de la Cerdanya allà, cap al 218 abans de Crist, quan s’enfrontaven als romans. “Els arqueòlegs han trobat per exemple les evidències de destrucció a Baltarga, i com que la cronologia quadra, podem pensar que es correspongui amb el pas de l’exèrcit cartaginès.” Tot i que, admet, és una “conjectura plausible però no irrefutable”. Al seu favor hi ha consideracions com que Anníbal segurament va buscar un camí que evités la línia de costa, molt controlada per l’enemic.
També apunta Vergés, en la mateixa línia d’impossibilitat d’afirmar amb certesa, que “amb 60.000 soldats formant aquella columna, no podem descartar que algunes branques de l’exèrcit busquessin passos alternatius. Entre els quals, per què no, a través de les valls d’Andorra”. Però sempre, insisteix, sense proves per corroborar-ho.
Certeses històriques a banda, el que volen l’editor i el coordinador de la col·lecció és que sigui atractiva per al consum juvenil. Aquí acompleix un paper important la mà destra de Planellas, l’encarregat d’il·lustrar la narració. “No ha estat gens complicat perquè en aquest cas hi ha bastants referències visuals en què basar-me: pintures, escultures”, i amb això ha pogut donar veracitat als detalls històrics, començant per l’equipament de l’exèrcit cartaginès. “M’ha permès ser rigorós”, apunta. Tot i que després s’hagi pres petites llicències, pel que fa a l’humor i les ironies que fa lliscar a les vinyetes: com en altres treballs anteriors, el dibuixant aprofita els fets històrics per fer bromes amb l’actualitat. “El que passa ara és un dels recursos sens dubte per a l’humor”, apunta un autor que centra bona part de la seva feina –acudits del Diari a banda– en la producció diguem-ne històrica: de les seves mans en van sortir les històries de les valls en còmic que va publicar l’editorial Aloma.
Pel que fa a la col·lecció, continuarà endavant, probablement amb la construcció de la central hidroelèctrica del Pallars.