reportatge
Segell andorrà a ses Illes
Qüestió d’obrir-se al món, si els artistes de diferents disciplines busquen participar en projectes frontera enfora, també ho fan professionals d’altres àmbits, com l’arqueologia: l’empresa de Gerard Remolins participa en diverses excavacions a l’illa de Menorca.
És feina que s’allarga en el temps: ReGiraRocs col·labora amb una empresa balear, Nurara, en un projecte que pretén conèixer els assentaments militars romans a la costa de Menorca, unes estructures de les quals hi ha memòria que van existir però no restes materials i que suposen la primera ocupació dels romans a l’illa. Una tasca que no serà fàcil, admet, perquè les possibles estructures seran molt difícils de localitzar a causa de la degradació que ha patit el territori a causa de la climatologia al llarg del temps.
El projecte se suma a l’excavació en què Remolins també va estar immers en les últimes setmanes, a Sa Cudia Cremada –una intervenció on també col·labora en una escola d’estiu d’arqueologia perquè una de les finalitats de l’empresa, insisteix, és la pedagògica–. En aquest jaciment el que examinen és un recinte de taula, és a dir, el temple d’una comunitat protohistòrica que va habitar l’illa abans de l’arribada i ocupació romana.
En el cas dels recintes de taula, es tracta de comprendre millor com eren aquells primers balears que surten als relats i que, tot i no tenir escriptura coneguda, ells mateixos van solcar les narracions que posteriorment sí en van fer els romans. A banda, puntualitza Remolins, van tenir una influència enorme en la resta de pobles del Mediterrani. “Trobem que els arribaven materials dels ibers, els cartaginesos, els fenicis de la península ibèrica, però ells mantenien una identitat única.” Una cultura en la qual destaquen aquestes construccions, els recintes de taula, estructures amb forma d’arc de ferradura construïdes al voltant d’unes grans pedres col·locades en forma de T, estructures ciclòpies “que si quan veiem els monuments megalítics del Pirineu ja ens semblen alts i dramàtics, aquí resulten descomunals”. Això demostra que aquella era una societat complexa i força desenvolupada tecnològicament parlant. De pas, estudien les seves creences i, a partir dels elements votius que s’hi van trobar, poden aventurar la hipòtesi que es tractés d’un poble politeista. De totes maneres, el projecte té la previsió d’allargar-se durant cinc anys, i de moment l’excavació no ha assolit els nivells de vida, d’ocupació, és a dir, allà per on caminaven aquelles gents.
En paral·lel, han treballat en el condicionament del recinte talaiòtic del jaciment de Torralba d’en Salort, en un d’aquests santuaris. Els treballs en què s’ha implicat l’arqueòleg andorrà van començar per retirar el mur modern que ocultava el monument i per primera vegada s’ha excavat l’exterior d’un recinte talaiòtic. De moment s’han centrat en els treballs per eliminar el mur modern que delimitava el jaciment. Més endavant podran assolir els nivells de circulació, tot i que ja han ensopegat amb sitges per emmagatzemar aigua. Tot ajudarà a interpretar com funcionava el santuari.