Reportatge
101 cançons per lligar, i més
‘101 canciones con las que te ligarías a cualquiera’ és un títol prou suggerent. Però el que la violinista presentarà a Andorra va molt més enllà del que promet: Judith Mateo dissecciona la indústria musical i fa una ullada crítica al que suposa ser dona.
101 cançons per lligar, i més
Doncs imagina que coneixes algú i descobreixes a les primeres de canvi que li agrada el reggaeton. Per a mi ja seria un no rotund!” Així d’important és, assegura la intèrpret i escriptora, la música en aquestes batalles de busca la mitja taronja. Així que al llibre proposa 101 temes que per a ella són essencials de la música de tots els temps, de Vivaldi a U2. Perquè no sempre som conscients de com és d’important la música a les nostres vides, en tot moment i circumstància, adverteix: “En qualsevol situació la música és ideal, però sovint li donem massa poca importància perquè hi estem molt habituats. Però la vida sense música no és la mateixa.”
Al llibre que Mateo presentarà el dia 28 vinent al Fòrum Fnac (amb concert inclòs, no debades ella és violinista i també acaba de presentar disc) hi ha aquesta selecció diversa on figura Antonio Vivaldi, per exemple, la part dedicada a l’estiu de Les quatre estacions. “L’he inclòs primer perquè al llibre plasmo les meves vivències i personalitat i la meva formació és clàssica.” També perquè “Vivaldi és un dels grans, i fàcil d’escoltar. Té energia i això em permet fer una versió rockera, amb guitarres elèctriques i bateria, com la que he inclòs al meu sisè disc, Radiestesia”.
Al llibre també passa pel folk irlandès perquè és un dels estils en què el violí és molt present i perquè a Irlanda va completar la seva formació. I rock i pop, per descomptat, “perquè la música no és qüestió d’estils, només de ser bona música”.
Així que hi ha temes de dues dones que regnen en els seus àmbits: Madonna i Patti Smith. “Per què Madonna? Què he de dir-ne?!”, les raons són evidents, apunta. Però també aprofita per narrar anècdotes, com les exigències que les pop-stars com l’ambició rossa posen per fer un concert, com ara l’exorbitant nombre de cuiners vegans que ha de tenir a la seva disposició. A Smith l’ha inclòs, argumenta, “perquè és una dona superpotent i que segueix en actiu, un exemple a seguir” en una indústria, la de l’espectacle, en què “a partir dels quaranta les dones només trobem traves: igual que a un home madur sobre l’escenari el troben atractiu d’una dona s’arriba a dir: ‘I aquesta vella què hi fa aquí?’” Com passa en altres àmbits però de manera més acusada, puntualitza.
Instrumentista dona
Per raons com aquesta Mateo planteja un llibre on la meitat de les propostes siguin de música en femení. “Jo ho veig tot des de la meva posició d’instrumentista dona.” Per exemple, explica, “veig que he gravat sis discos amb Warner, que publico un llibre amb Planeta o que surto al programa de La 2 Clásicos y Reverentes i encara he de seguir defensant que toco un instrument, que no canto”. Que sembla quelcom difícil de fer entendre i acceptar, hi afegeix. “És un món molt més difícil i això després de fer una carrera de quinze anys i de tot l’estudi i pràctica diària, tot el sacrifici” que necessita per seguir endavant.
Així que al llibre, després de l’ham del títol, hi ha molt més, “hi ha connotacions feministes i unes pinzellades culturetes” sobre música, a banda d’anècdotes i fins i tot una llista amb temes a Spotify perquè els lectors puguin resseguir la lectura acompanyats de la música de què parla Mateo.