Reportatge
Robinson a l'Atlàntida
Fernando Bontempi diu que va somiar una novel·la, millor dit, tota una trilogia, una extensa narració per on desfilen des de Robinson Crusoe fins als mites de la torre de Babel o del continent perdut de l’Atlàntida. Ara presenta el segon llibre, ‘La cueva de los cristales’.
Robinson a l'Atlàntida
Bontempi, que va arribar a Andorra als setanta i es va establir com a empresari i que exerceix com a cònsol honorari del seu país, Xile, reconeix que enllestir el llibre no ha estat fàcil, com és de rigor en el cas dels escriptors a temps parcial. Però cinc anys després de La verdadera historia de Robinson Crusoe –de la qual hi ha prevista segona edició– arriba la continuació, protagonitzada pels mateixos personatges de la primera, Robin Selkirk –inspirat en el mateix marí sobre el qual Daniel Defoe va construir el seu Robinson– i Aymara Yupanqui. La història està escrita a quatre mans, amb l’andalús Javier Atero. Un mètode que no complica el procés, assegura Bontempi, sinó tot el contrari: ajuda a superar la temuda síndrome de la pàgina en blanc, “perquè quan un es queda sense idees sempre és l’altre qui tira endavant”.
Llibres conclusius –atenció spoiler: el dolent de la primera part acaba malament i a la segona n’hi ha un altre–, la primera part s’iniciava al sud d’Espanya, on vivia aquest Selkirk que descobreix ser descendent de Crusoe, i la narració viatjava a l’illa de Juan Fernández, on l’avantpassat havia sobreviscut i trobat el seu Viernes, per sobrevolar després ciutats europees. Ara, La cueva de los cristales discorre sobretot per Amèrica Llatina: els protagonistes han de desxifrar els misteris que amaga una de les peces del tresor dels inques trobat a la primera part. Una mena de Codi da Vinci? “Potser sí que té certes similituds perquè els personatges recorren el món desxifrant codis i perquè crec que hem fet un thriller entretingut, de fet un periodista m’ha dit que és el més similar a una sèrie de Netflix que ha llegit últimament perquè el va agafar i no el podia deixar.”
El recorregut de la trilogia té quelcom de novel·la iniciàtica, accepta Bontempi, pensant en aquest personatge principal, un jove que s’anirà descobrint “i anirà trobant sentiments, emocions, com ens passa a tots”, i que també “en aquesta segona novel·la entrarà en contacte amb xamans i descobrirà mons paral·lels”, promet el coautor. També hi ha un repàs a alguns dels mites universals, de Babel a l’Atlàntida. El primer cas “és un mite molt important per a la Humanitat, que recull la idea que en algun moment hi va haver un sentiment d’unitat que es va perdre i s’ha convertit en metàfora” dels conflictes en què finalment s’ha vist immersa la Història. També es confessa l’escriptor i empresari fascinat pel mite del continent perdut, que aquí recupera en la teoria “de l’altiplà dels Andes com a lloc on se situa l’Atlàntida, una teoria molt documentada pels científics i que trobo molt interessant”.
Al llibre, que es presentarà el proper dia 9 al Fòrum de l’Fnac, Selkirk i Yupanqui compten amb l’ajuda d’altres personatges per desxifrar tots aquells codis ocults de la valuosa Cúpula del temps (que donarà un poder incommensurable a qui els conegui, per descomptat): una jove, Sigrud, amb grans coneixements en música i matemàtiques, i un astrofísic, Arturo Recaberren, així com sir Percival, un erudit en temes d’antigues tradicions i llengües perdudes. Això en un present que la narració lliga amb la Babel de l’any 9786 aC, quan un tirà es prepara per dominar el món conegut.
Fantasia i misteri com a ingredients d’un llibre amb els quals Bontempi assegura estar assolint una molt bona recepció entre lectors d’arreu. Potser es permetrà deixar els negocis i dedicar-s’hi en exclusiva, seguint l’estela del fenomen J. K. Rowling? “Bé, això ja sí que és fantasia”, riu.