Reportatge
El despertar del cinema (o no)
Cadascú parla de la fira segons com li va, sens dubte: l’audiovisual del país es llança tímidament al cinema, amb uns quants projectes en marxa (alguns amb bon peu). Però alguns dels joves professionals creuen que falten fe i voluntat per donar-los suport.
El despertar del cinema (o no)
Le Blizzard, segon curtmetratge realitzat per l’encampadà Álvaro Rodríguez-Areny, comença a defensar-se tot sol a l’arena internacional: estrenat el Festival de cinema fantàstic de Sitges passat, ja va aconseguir en aquest i posteriorment a l’Abertoir Horror Festival, a Gal·les, dues nominacions per al Meliès de plata. I el jove director anuncia que aviat n’hi haurà una altra, amb la participació en un altre certamen de renom al sector en què també ha estat seleccionat –no es pot fer l’anunci fins que no sigui oficial–. Amb això i una dotzena de seleccions en festivals més petits, així com el primer premi, que va caure a Manises (a la direcció), el curt protagonitzat per Isak Férriz permet “fer-nos somiar en un Meliès”, la peça cobejada per l’encampadà.
Mentre la cinta es defensa tota sola –“ha començat molt fort”, diu Rodríguez-Areny–, l’autor prova de posar-se a escriure un llargmetratge, “sols per tenir l’experiència”. I li agradaria, apunta, “fer un curt petitó, una cosa gamberra, perquè Le Blizzard va créixer, se’ns va anar de les mans”.
Impacto, d’Hèctor Romance –membre de l’equip d’Andorra Televisió, per cert– també va amb el vent a favor: divuit seleccions en festivals internacionals en un any i la perspectiva de poder seguir-lo movent dotze mesos més. Una resposta que el fa encarar amb optimisme el següent projecte: Quiet, un curtmetratge que previsiblement protagonitzarà Roger Casamajor i que es rodarà al maig entre Lleida i Andorra. Terror amb rerefons de crítica social”, explica. “Els que volem fer coses ens movem; el que falta és que l’administració creï algun òrgan, sigui Acadèmia o Film Comission, que ens englobi i ens posi a tots a remar en la mateixa direcció, que estem dispersos.”
Bregat també en afers televisius i teatrals, Agustí Franch s’enfronta al doble repte d’enllestir el finançament de Fred (salt a la pantalla del que havia nascut com a obra de teatre) i vendre el projecte de sèrie Brujas. Per tirar endavant el primer projecte ja té bona part dels diners i confia que el rodatge es pugui fer l’hivern vinent. Abans hi ha una ingent tasca de preproducció, des de tancar el repartiment –Roger Casamajor, Aida Folch, Isak Férriz i Sergi López ja estan confirmats– fins a trobar les localitzacions per a un film que es gravarà al país. “Crec que serà un projecte vistós que mourà unes seixanta persones”, la major part contractades al país, excepte tècnics molt específics que aquí no hi hagi, puntualitza. I pel que fa a Brujas, fet el teaser –es va presentar la setmana abans de Nadal– és l’hora de negociar la venda amb televisions (amb Movistar ja tenen les primeres reunions programades), “perquè si ho aconsegueixes ja t’oblides de la preocupació pel finançament”, apunta.
Amb aquestes perspectives a la mà, Franch és del parer que “el sector ha despertat; sempre hi ha hagut moviment en l’audiovisual, però ara sembla que comença amb ganes el tema del cine”. Andorra, hi afegeix, té tots els condicionants per ser un plató, “i això s’hauria d’aprofitar de debò; és un món complicat però s’ha de lluitar i hi ha gent disposada a trencar-s’hi les banyes”.
Pas a pas avancen els dos curts d’Alfons Casal (molt enfeinat en temes teatrals, com a co-director artístic de l’Escena Nacional, entre altres coses). La núvia, curt de gènere fantàstic ja rodat fa temps, està en postproducció, amb perspectives d’estrenar-se a la tardor, com Desperta, que es mou pel neo-noir.
“Ja fa temps que es desperta alguna cosa, i s’ha de celebrar, però encara tenim damunt de la taula reunir-nos tots i veure totes les necessitats comunes per fer néixer aquesta indústria entre cometes”, reflexiona.
Hèctor Mas, el director del festival Ull Nu, és dels més escèptics: “Veig que allò que va començar fa dos anys, un boom de produccions i amb la tirada de Fèlix, sobretot, ha quedat una mica diluït.” Potenciar-lo és una tasca que correspon a les institucions, “ha de ser voluntat de país perquè si no tot allò més que una primera pedra amenaça de quedar-se en un simple miratge”, adverteix. La sort, matisa, “és que si més no cada any es va fent alguna cosa”.
A banda, el 2019 serà el de l’estrena d’Entre muntanyes, documental que recorre la història d’AINA. I projectes amb coproducció andorrana, com el llargmetratge Solo (Imminent), s’estrenarà a Netflix. Per cert, divendres.