Reportatge
Talent musical congelat
El talent que els germans Lluís i Gerard Claret han desplegat durant mig segle de carrera va quedar ahir reconegut –congelat en el temps i la memòria, també en la fredíssima temperatura de la tarda– amb les estrelles que el comú els dedica al Fener.
Sort de les dues estufes que van escalfar l’ambient durant –d’altra banda brevíssim– l’acte, brevetat agraïda pels presents i escalforeta benvinguda pel trio Albelda-Santamargarita (una altra de les estirps musicals que arrelen al país), que va introduir la cerimònia tocant una peça de Max Reger.
Al temps fred precisament va començar referint-se la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, una gelor que al país és benvinguda “perquè per a nosaltres presagia la riquesa de l’hivern” i perquè, de pas, recorda precisament el pare dels germans Claret, “un home molt vinculat amb l’hivern d’Andorra”.
Amb les estrelles consagrades al violinista i el violoncel·lista, el Bulevard de les Estrelles s’obre a la música i la cultura, va recordar Marsol, sortint de la senda esportiva: les tres primeres són les dels pilots Cyril Despres, Toni Bou i Albert Llovera.
Són els Claret, va assegurar Marsol, “andorrans de pro” i “andorrans que n’exerceixen”. També dos bons pedagogs que van estar molt vinculats a la posada en funcionament de l’Institut de Música de la capital, que d’aquí a poc celebrarà els quaranta anys en funcionament. La cònsol va tancar el parlament –davant d’un grup d’autoritats encapçalades per la ministra de Cultura, Olga Gelabert– referint-se als músics homenatjats com a “persones que admirem, valorem i respectem”. Unes referències i consideracions en les quals va abundar el president de l’Associació de comerciants del Fener, Joan Babot.
“Ha estat una sort haver desenvolupat l’activitat professional al meu país a través de l’ONCA i l’Institut”, va assegurar Gerard Claret, després d’agrair el “valor” del trio musical per posar-se a tocar al carrer amb una temperatura tan gèlida i, per descomptat, l’homenatge que se’ls ret. El violinista va recordar les primeres actuacions que, encara infants, van protagonitzar, petites vetllades familiars a casa dels Rebés que els van ajudar a preparar-se per enfrontar-se més endavant al públic dels auditoris. També es va referir a l’inici del conservatori –creat com a Institut Andorrà d’Estudis Musicals–, “que va suposar un canvi molt important en el panorama musical i cultural del país”.
Un panorama que, va reprendre el germà violoncel·lista, aleshores era el d’un “desert cultural”. Per a ell l’acte d’ahir va suposar també l’homenatge als pares, “que van venir aquí a viure el seu exili”. I va posar el punt final de qualitat a l’acte: “I a partir d’ara, si desafinem, podeu venir aquí a trepitjar-nos.”