Reportatge
Congratulacions i algun dubte
Benvinguda sigui tota ajuda, ve a dir aquest incipient sector cinematogràfic que pugna per obrir-se camí al país. Benvinguda i gràcies, per descomptat, a la subvenció de 100.000 euros anunciada pel Govern. Però a veure com es gestiona, que no generi suspicàcies.
Congratulacions i algun dubte
Resposta pràcticament unànime –o, més ben dit, coincident– la dels previsibles destinataris, és a dir, dels que suposadament podran concórrer per obtenir aquest ajut que la ministra Olga Gelabert va anunciar ahir: sense haver aportat cap detall de com s’atorgarà i gestionarà, més enllà que s’està redactant un plec de bases per accedir a la subvenció, els consultats es mostren a l’expectativa d’aquests detalls que la definiran i confien que no sigui una d’aquelles situacions on “ja està tot el peix venut”.
“Suposo que falta que ho comuniquin al sector i que nosaltres hi puguem aportar els nostres neguits”, reflexiona Álvaro Rodríguez-Areny, que ha aconseguit col·locar a Sitges els dos curts realitzats: Llops i Le Blizzard. En opinió seva, les bases del concurs haurien de reflectir el que ells pensen, “que se’ns tingui en compte, que el procés no estigui contaminat, o les conseqüències serien molt negatives”. I per aconseguir-ho, reconeix, és el mateix grup d’interessats qui ha de començar a posar fil a l’agulla d’anar tots a l’una: “Com més units estiguem, millor per a tots.”
Edu Ruano –la seva productora ha donat servei a rodatges com el de la sèrie Fèlix, de Cesc Gay– qualifica l’anunci de Gelabert com una “bona notícia”. A falta de més detalls. “Per això tenim ganes de saber-ne més, perquè el que serà molt important és com s’assignen aquests diners, ja que s’ha parlat d’una quantitat prou gran”. De moment, li sona “engrescador i motivador”, tant que potser veurà el moment de “treure del calaix” algunes oportunitats de coproducció que va haver de rebutjar “perquè sense una ajuda com aquesta era financerament inviable”. Ara bé, adverteix, “em sabria molt greu si finalment resulta que es tracta de quelcom fet a mida per a algun projecte en concret”, així que li sembla molt important “com s’assignarà, que sigui seguint exclusivament criteris tècnics i democràtics”.
També Josep Pozo (la seva productora, Imminent, ha participat en Solo, llargmetratge que Netflix ha acceptat distribuir arreu a través de la seva plataforma) pregunta pels criteris que se seguiran a l’hora d’adjudicar els diners. “Esperem que no serveixi per generar suspicàcies entre nosaltres, però per la resta només puc afirmar que estem supercontents i que ens sembla una gran iniciativa.”
Un o més projectes?
Per al productor i director sembla tenir més sentit que els 100.000 euros es reparteixin entre més d’un projecte que adjudicar-lo a un de sol. Encara que, matisa, ni tan sols aquesta quantitat és “gran cosa” per als pressupostos amb què es mou el cine, on un milió d’euros a penes dona per a una cinta de factura molt humil. En tot cas, puntualitza, s’ha d’esperar a veure el plec de bases: “Què demanaran? Justificar que es compta amb el cent per cent del finançament? Que hagin de ser projectes amb garanties de ser produïts durant l’exercici?”
A Hèctor Romance –el primer curt, Impacto, està arribant a festivals de gènere fantàstic d’arreu– també l’anunci li genera més interrogants que respostes. “No tinc clar si són 100.000 per a un únic projecte [que potser ja està atorgat] o bé són 100.000 més a repartir en tots els projectes de cinema, que en aquest cas em semblaria molt positiu”, diu.
I Hèctor Mas, que a banda de projectes personals és el director del festival Ull Nu de joves realitzadors, considera que “està bé que es comenci a posar el focus en el cine, o l’audiovisual”, però valorar-ho amb tan poca informació li resulta complicat. En tot cas, “coses com aquesta s’han de fer de manera consensuada amb el sector” per plantejar qüestions com quina ha de ser la participació del país en els projectes que puguin optar a l’ajut.