Música
Els rostres de l'Hibernation
El festival avança els caps de cartell, amb un repàs a noms veterans de l’electrònica, de Len Faki i Agoria a l’eclecticisme de Henrik Schwarz
Els rostres de l'Hibernation
L’alemany Len Faki és un dels DJ més sol·licitats per festivals i clubs d’arreu, un dels veterans i un dels rostres coneguts que configuren el cap de cartell de la tercera edició d’Hibernation, el festival d’electrònica que se celebrarà entre el 29 i el 31 de març al Pas de la Casa i al qual els organitzadors preveuen atreure uns cinc mil espectadors; si és possible, una xifra superior a aquesta, que és el balanç de l’any passat. La desfilada de noms reconeguts de l’electrònica segueix. Amb Henrik Schwarz, un altre alemany i un altre dels que trepitgen sets des de fa llarg temps i que és reconegut per l’eclecticisme del qual sempre ha fet gala, desplaçant-se contínuament des dels sons de l’electrònica fins al jazz i fins i tot la clàssica. Així, els seus treballs han passat per segells com Warner Music, Universal Music, Motown o petites discogràfiques independents.
Entre els sis caps de cartell hi ha el francès Agoria –bona part del públic procedeix del país veí del nord, com els impulsors de l’esdeveniment, els responsables del turoperador La Nuit Voyages. Sébastien Devaud, que és el nom real del DJ, és també organitzador de Nuits Sonores, un ambiciós festival de música independent que se celebra cada primavera en diferents escenaris de la ciutat de Lió.
Un altre dels caps de cartell de la tercera edició del festival és l’italià Marco Faraone. La crítica el defineix com un discjòquei versàtil que ofereix uns sets màgics que llisquen per diferents estils sonors. Responsable del segell Uncage, no sols ha publicat amb ell material propi, sinó d’altres productors, com Radio Slave, Markus Suckut, Eduardo de la Calle, Nick Höppner o Marcel Fengler.
També trepitjaran l’escenari gran del Pas el duo Âme, parella formada pels alemanys Frank Wiedemann i Kristian Beyer i que suposa per a molts dels seguidors de l’electrònica la formació que va aconseguir regenerar el so house del segle XXI, a través del segell Sonar Kollektiv, amb un so que reconeixen fortament influenciat per Stevie Wonder o Herbie Hancock.
Completa el sextet de caps de cartell la ucraïnesa Nastia, en aquest cas una de les incorporacions més relativament recents al top dels DJ actuals. Ha punxat en sales com el Liverpool Club, amb un so que els aficionats descriuen com un viatge entre el techno més dinàmic al minimal melancòlic, passant pel ghetto funk.
Amb la presentació dels caps de cartell, el festival encén els motors, tot i que encara queda bastanta tela per tallar: en els propers dies es desgranarà una desena més de noms que passaran pels diferents escenaris diürns i nocturns. És una oferta que en les tres edicions “ha viscut una pujada de nivell, cada cop és més potent”, assegura el també DJ Richard Capdevila (Richy Vuelcom), que des del principi s’ha involucrat en tasques organitzatives. “De totes maneres, a banda dels noms més reconeguts, intentem apostar per altra gent, perquè el públic conegui una diversitat d’artistes.” Entre ells, els noms de l’electrònica del país, que enguany no protagonitzaran una única jornada sinó que s’intercalaran per tot el festival.