Reportatge
La petjada de Manhattan Transfer
‘Cuéntame qué te pasó’, o millor dit, ‘The Speak Up Mambo’, va acabar d’enfilar a la popularitat The Manhattan Transfer, formació de jazz vocal que no va menysprear altres gèneres. White Heaven Vocal Grup els ha triat per homenatjar-los amb el primer disc.
La petjada de Manhattan Transfer
La formació manresana-andorrana-barcelonina portava bona part de la seva ja considerable trajectòria (disset anys, tot i que amb intermitències) dedicada al gòspel. “Però resulta que últimament hi ha moltes formacions que s’hi dediquen, així que vam fer el salt al jazz vocal”, i dins d’aquest estil van descobrir que rememorant els temes que ja van fer populars The Manhattan Transfer se sentien “molt còmodes”. Ho explica Juli Barrero, que és la veu andorrana del projecte. Una banda vocal que ara posa damunt de la taula el primer enregistrament: un DVD amb set cançons que van gravar a l’escenari de l’Auditori Nacional, a Ordino, el passat 30 de setembre.
Entre els temes, s’ha de consignar, no hi ha l’enunciat més amunt, però sí peces com Java Jive, compost el 1940, que va ser el primer del grup nord-americà que van incloure al repertori. “La diferència entre les seves interpretacions i les nostres és que ells incloïen piano o orquestra per acompanyar-los i nosaltres cantem cent per cent a cappella”, diu Barrero.
El DVD es va gravar a l’Auditori Nacional, a Ordino, el passat 30 de setembre, en un procés en què van voler no falsejar la realitat, és a dir, que fos absent de postproducció: es van fer tres interpretacions de cada tema, per permetre a les càmeres prendre plànols molt oberts, mitjans i molt propers. Amb una presentació en què “girar el punt de vista”, és a dir, amb un grup escollit d’amics i seguidors fent de públic i a dalt de l’escenari, on ells canten d’esquena a una platea buida. Inicialment havien projectat gravar a la Casa Vicens, l’edifici de Gaudí que MoraBanc va comprar i reconvertir en museu al barri barceloní de Gràcia. Tenien totes les simpaties dels responsables però finalment la idea no va quallar. Així que van decidir andorranitzar el producte. I aconseguir els permisos per gravar a l’equipament depenent del Govern va ser d’allò més fàcil, assegura el músic. A banda, van obtenir una subvenció, uns 5.500 euros, de la Societat d’autors, la SDADV. Sergi Pla es va encarregar de la part de les imatges, amb Jesson Morillon i Uri Fortó, i Pep Bordas i Xavi Moreno van ser els operadors de so.
A la selecció de temes n’hi ha des de molt antics, com Tuxedo Junction, del 1938, fins al més modern, Birdland, de l’any 1977. Clàssics del jazz vocal que en el seu dia també The Manhattan Transfer van versionar.
Circuit de festivals
Per què un DVD? “Perquè estem pensant sobretot en els programadors perquè volem que, a banda de plasmar la nostra feina en un suport físic, ens serveixi per fer un pas endavant, per començar a entrar en el circuit de festivals.” La formació porta molts anys en marxa –encara que amb algun impàs, quan les dues fundadores, Laia Boixadós i Iris Abancó, van marxar als Estats Units per completar estudis musicals–, i en els últims temps se’ls veu molt actius, incloent-hi el pas pel Mercat de Música Viva de Vic, però volen anar més enllà. En el punt de mira tenen els circuits establerts, com el Festival de Veus d’Olot, “on mai hem aconseguit entrar”, o el de Jazz Terrassa, que seria tota una fita. “El problema que enfrontem és que som autosuficients, és a dir, que ens fem el management, la producció, tot, i així costa molt.”