Propostes
ArtalRoc reivindica la figura i l'obra d'Isabelle Sandy amb l'exposició que inaugura avui
“És una dona massa desconeguda i Déu n’hi do com és d’interessant, en tant que escriptora però també com a persona.”
ArtalRoc reivindica la figura i l'obra d'Isabelle Sandy amb l'exposició que inaugura avui
“És una dona massa desconeguda i Déu n’hi do com és d’interessant, en tant que escriptora però també com a persona.” La primera part de l’afirmació de la cap de l’Arxiu Nacional, Susanna Vela, serà una mica menys certa a partir d’avui, perquè la sala ArtalRoc inaugura al vespre una gran exposició –organitzada per l’Arxiu en col·laboració amb el comú escaldenc en les moltes activitats paral·leles– dedicada a l’autora d’Andorra o els homes d’aram (entre altres moltes novel·les, un parell més dedicades al país i una vasta producció periodística).
La mostra, que romandrà oberta fins al 31 de març, havia de coincidir amb el 75è aniversari de l’estrena de la versió que de la novel·la va dirigir Émile Couzinet. Però –els pressupostos manen– arriba un parell d’anys més tard. Igualment és una bona oportunitat per posar damunt de la taula la personalitat d’aquesta creadora de l’Arieja a qui probablement s’ha trigat a reivindicar a causa dels posicionaments polítics: dona molt conservadora, com el seu home, l’advocat Pierre Xardel, es van posar al costat de Pétain. “Però ja és hora que, independentment del seu posicionament, es doni valor a una creadora que va treballar incansablement” al llarg d’una vida trasbalsada per dues guerres, “i sent una dona i procedent de l’Arieja”, destaca Vela. Si això no fos prou, se li ha de recordar el mèrit “d’haver posat Andorra al món”, insisteix, principalment amb la trilogia de novel·les ambientades al país, però també amb els nombrosos articles que va escriure a la premsa francesa parlant del Principat que va visitar a principi de la dècada dels anys vint per primer cop i que mai no va abandonar en el seu esperit. L’exposició aprofita també la cessió de fons documentals feta per l’investigador Jean-Claude Chevalier.