Reportatge
Els superherois i els herois dels còmics aterren fins al 21 d'abril al Museu del Tabac
A un xaval tímid el pica una aranya i, pam!: ja té superpoders. D’altres pateixen curiosos accidents, o reben raigs gamma, o –en inicis diguem-ne més artesanals– entren en contacte amb un mag. Són els superherois del còmic, que ara poblen el Museu del Tabac.
Josep Benavent (la Seu d’Urgell, 1950) viu envoltat d’una col·lecció gegantina de pòsters, publicacions, fotografies, material promocional, llibres i pel·lícules que sumen, plegats, uns 50.000 documents. La cinquena part, relacionats amb el còmic. D’aquest fons ingent sorgeix el material que fins al 21 d’abril exhibeix l’equipament lauredià a la mostra Herois i superherois, una exposició muntada en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i amb el suport de l’ajuntament de la Seu –la mateixa mostra s’obrirà a Sant Domènec a l’agost– i l’àrea d’Arxius de la Generalitat de Catalunya.
Amb tant de material per triar, l’exposició havia de buscar un fil conductor per no aclaparar l’espectador: Benavent proposa el dels personatges que, des de la dècada dels trenta, van passar del còmic a la gran pantalla. Començant per Dick Tracy, un dels veterans, i del qual el col·leccionista conserva des d’una de les pàgines de diari on es va començar a publicar fins al cartell promocional de la pel·lícula que protagonitzaria Warren Beatty el 1990. Producte de l’època, el detectiu reflectia la societat del moment, la de la Gran Depressió, com ho feia el coetani Joe Palooka, en aquest cas un boxejador que va servir per relatar com l’hampa s’havia fet amb el control d’aquells temps deprimits desesperançats.
I la paritat de gènere que avui sembla tan moderna ja mostrava la poteta en aquells temps llunyans, com deixa de manifest l’exposició: a Tracy i Palooka s’hi va sumar una dècada després Brenda Star, reportera audaç, segons resava el cartell. Igual que aTarzan, Jungle Jim (personatge creat per donar una ocupació a un Weissmuller ja entrat en anys i que havia de prescindir del minúscul tapall) o Congo Bill tenien al costat Sheena –heroïna a la qual la censura va obligar a mudar el triquini original per una cuirassa molt més casta–. Després apareixerien Supergirl o Catwoman.
Dels herois, per dir-ho així, de carn i ossos, el món del còmic es va desplaçar cap als personatges dotats de superpoders. El primer, Captain Marvel (Maravilla, al mercat espanyol), a qui un personatge màgic, Shazam, dota de grans capacitats, entre les quals la de volar. Un precursor de Superman.
Tot aquest material que atresora Benavent podria ser “la dèria d’un Diògenes”, però l’afany que sempre ha mostrat per compartir-lo l’ha salvat d’aquest destí. Ho va puntualitzar Julio Quílez, el responsable de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Fins ara ha donat lloc a un bon grapat d’exposicions o llibres com Quan anàvem al cine. Història del cinema a la Seu, que el 2015 va publicar Salòria.
L’exposició es complementarà amb activitats paral·leles, entre les quals la projecció de pel·lícules protagonitzades per aquests personatges. També aportades per Benavent.
Els superherois i els herois dels còmics aterren fins al 21 d'abril al museu del tabac
Els superherois i els herois dels còmics aterren fins al 21 d'abril al museu del tabac