Reportatge
Els frescos de Santa Coloma es podran visitar a la primavera
A tan vetusta peça com són els frescos romànics de Santa Coloma –carreguen mil anys d’història a l’esquena– li ha tocat un segle XXI mogut. Amb tres trasllats en dotze anys. Ahir arribaven al que ha de ser lloc definitiu. Si cap llumenera política no diu el contrari.
En realitat, l’esperança que aquest sigui el darrer trasllat era el comentari més repetit entre els implicats en la delicada tasca de fer entrar els murals –vuit peces, amb dues d’estel·lars, la del Crist en majestat i la del col·legi apostòlic que pesen prop de 300 quilos cadascuna– en el nou Espai Columba, l’edifici projectat per allotjar-los tan a prop de l’església, el lloc per al qual van ser pintats, com fos possible. Dels més desitjosos de no veure’s involucrats en cap més viatge dels frescos, la cap de Béns Mobles, Berna Garrallà, que ahir coordinava l’operació, igual que va estar al capdavant del viatge de fa tres anys, des de la derruïda caserna de bombers, fins a Aixovall, a banda de l’arribada de les valuoses peces al país.
Ahir es va completar el llarg periple d’un segle que han viscut els murals. El Govern els va adquirir el 2007 i va recuperar així una obra que va ser arrencada i venuda als anys trenta i espoliada pels nazis al seu propietari, el baró Von Cassel, jueu. Els seus hereus –i després d’una considerablement complicada negociació– la van vendre a l’Estat andorrà, que va pagar 4,5 milions d’euros. L’objectiu de l’aleshores titular de Cultura, Juli Minoves, era que fossin peça central d’un futur Museu Nacional. L’actual ministra, Olga Gelabert, ho veu amb altres matisos: “Museu Nacional és tota la xarxa de museus del país.” Per a ella l’Espai Columba hauria de ser el lloc definitiu. Una altra cosa, admetia, és el que futurs responsables polítics puguin decidir.
De moment, la tercera operació de trasllat de l’obra al país va acabar sense incidents i els fràgils murals ja es van recuperar de l’estrès de tant moviment al nou edifici. La sala va quedar tancada i les obres, en condicions d’humitat i temperatura estables. Ara s’ha de condicionar l’interior de la sala on s’exhibiran. En un mes, aproximadament, la inauguració de l’espai. Un acte que –il·lusòriament, més aviat– Gelabert diu que vol que quedi desvinculat de la campanya electoral, perquè ja estava previst amb anterioritat. Serà a partir de la primavera que el públic podrà començar a visitar-los. Durant un breu període, de franc. Després, com qualsevol museu, amb un preu (encara per decidir).
Els frescos ocuparan una sala, però tot l’edifici es convertirà en un centre d’interpretació del romànic andorrà, on la ministra promet alguna altra peça estel·lar que, no obstant això, no va revelar.