Reportatge
L'home del moment
La crisi dels refugiats, la síndrome d’Ulisses, les cartes de Mendelssohn els anys que es va trobar fora de casa. Amb aquests elements ha jugat Juanma Casero per dramatitzar el concert que l’ONCA ofereix aquest vespre al Consell General.
L'home del moment
És el concert d’avui –Mendelssohn, viatger sense fronteres, amb què l’orquestra nacional tanca la integral d’obres de l’autor– una de les produccions fetes al país que, en els últims temps, involucra Casero, que ha desplegat la seva activitat des del muntatge d’Els pastorets fins a l’òpera Hansel i Gretel o –aquesta per estrenar– la lectura dramatitzada d’Andorra o els homes d’aram que projecta l’Escena Nacional (ENA). “Estic fent la sensació d’estar per tot arreu, oi? Potser una mica massa”, ironitza Casero, que va arribar a Andorra fa tres anys per incorporar-se com a professor a l’escola L’Animal Teatre, dirigida per Irina Robles. Però les coses, reflexiona, van com van i les feines ja ho tenen, això d’arribar totes de cop. Així que ara toca “aprofitar la tirada”.
Casero (Tomelloso, Ciudad Real, 1979) va entrar en contacte amb Robles en el marc del festival gironí de teatre amateur, Fitag, en què tots dos participaven, i va decidir embarcar-se en l’aventura andorrana, on ha coincidit en un moment en què “veig que cada entitat està fent moltes coses, estan aflorant molts projectes, i això obre moltes perspectives per a tothom”.
A la seva trajectòria, explica, sempre ha tingut molta relació amb l’àmbit musical, amb projectes com la direcció del ballet flamenc Las Moiras amb Entredós. A banda de propostes teatrals amb companyies com el Centre Dramàtic Nacional.
De moment, avui s’estrena la producció amb l’ONCA –i l’actor Josep Julien, que acompanyarà l’orquestra interpretant la dramatúrgia de Casero–, un treball en què probablement ha aprofitat aquesta experiència personal de qui és nouvingut i busca integrar-se per endinsar-se en l’experiència d’un Mendelssohn que del 1830 al 1832 també patia el temor de “no saber acoblar-se a la societat parisenca i buscava sentir-se acceptat”. Això és el que Casero va trobar a les cartes que el compositor d’Hamburg escrivia a casa seva i que han servit de base en aquesta dramatúrgia. Unes vivències personals de les quals partir per, finalment, trobar una analogia amb les actuals migracions. “Parlo de la síndrome d’Ulisses, comuna a tots els viatgers, que troben a faltar la llar i anhelen el retorn.” Tot, diu Casero, surt reflectit a les cartes del músic. La producció arribarà al cicle Petit Palau, al recinte barceloní, dijous vinent, en el cicle Fronteres.
A Casero, que en aquest temps –a banda de la feina a l’escola – ha assumit treballs com ara la direcció de La Cia És Grata; el muntatge de La més bella pubilla d’Andorra, pels 40 anys de la parròquia escaldenca; la codirecció d’Els pastorets, la tradicional representació del Nadal lauredià, o l’escenografia – en ambdós casos amb Robles– del muntatge de Hansel i Gretel fet per Andorra Lírica, té també en cartera el muntatge de la representació del text teatral que Jean Camp va escriure a partir de la novel·la d’Isabelle Sandy. Andorra o els homes d’aram s’estrenarà al març, en format de lectura dramatitzada. Amb un elenc molt ampli, una vintena d’actors amateur, “que volíem que fos un projecte molt popular i donar cabuda a tothom en aquesta experiència”.