Patrimoni
El sempre trist balanç dels entorns
El Govern aprova el perímetre de protecció de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp
El sempre trist balanç dels entorns
El ministre portaveu, Jordi Cinca, no sabia respondre quants entorns de protecció de monument segueixen pendents setze anys després d’aprovada la Llei de Patrimoni, que donava un termini de dos anys per als 72 necessaris. Doncs una seixantena. Un volum encara considerable del qual aquesta legislatura només s’han aconseguit restar tres: el dels santuaris nou i vell de Meritxell, el de Sant Serni de Llorts i el de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp. Lluny, molt lluny, de les optimistes previsions amb què l’actual ministra de Cultura, Olga Gelabert, encarava la legislatura: el novembre del 2015 afirmava en compareixença al Consell General que les previsions eren tancar-ne 24 en els tres anys i escaig que tenia per endavant. Setze, per cert, corresponien a dossiers que ja estaven molt avançats però que van haver-se de llençar a les escombraries arran del canvi a la llei que va reduir el perímetre cautelar de 100 a 20 metres. Això és, també, el que van argumentar en aquell moment la ministra i l’aleshores coordinador de Patrimoni, Ricard de Deus.
Per millorar aquest trist balanç de tres entorns en una legislatura, Cinca va recordar que n’hi ha dos més “en fase d’elaboració”, els de Santa Eulàlia d’Encamp i Sant Serni de Nagol, a Sant Julià de Lòria. I, malgrat que tota previsió en qüestió d’entorns amenaça de tornar com un bumerang, es va aventurar a dir que les previsions de cara a l’exercici en curs és realitzar-ne sis més: Sant Joan de Caselles, Sant Miquel d’Engolasters, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Casa de la Vall i el que inclou Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros.
Candidats a la Unesco
Aquests dossiers correrien pressa perquè es corresponen amb alguns dels monuments integrats a la candidatura que es pretén presentar a la Unesco perquè els inclogui a la llista de patrimoni mundial, amb el relat de la construcció del Coprincipat com a fil conductor. Els treballs tenen una partida pressupostària –216.000 euros– i per dur-los a terme es va signar un conveni amb el Col·legi Oficial d’Arquitectes. Un acord, va recordar el ministre portaveu, “per facilitar la formació dels professionals en una feina molt específica, que no és habitual que facin”. La idea és aconseguir “una manera més accelerada” d’actuar.
Hi ha dos perímetres més “en execució” i una llista d’entorns tancats des del 2003 que es limita als de la Santa Creu de Canillo, l’hotel Rosaleda a Encamp (que serà nova seu del ministeri de Cultura així que s’acabin les obres), la vall del Madriu-Perafita-Claror, el pont de la Margineda i, a la mateixa zona, el jaciment arqueològic de la Roureda; la Farga Rossell, el conjunt arqueològic del Roc d’Enclar, l’església de Santa Coloma i la de Sant Joan de Sispony i la Casa Rull, convertida en museu que forma part de la xarxa nacional, també al poble massanenc.
En matèria de previsions, en aquesta espinosa qüestió dels entorns sempre és arriscat animar-se a fer-les, perquè el mes d’agost, just en anunciar-se la delimitació de l’església de Llorts, el ministeri considerava factible donar llum verd a quatre perímetres més (Sant Serni de Nagol, les Bons, la Casa d’Areny-Plandolit i l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, també a Ordino) abans d’acabar la legislatura.
Cinca també es va referir a les veus que reclamen des de diferents sectors que es faci marxa enrere en el canvi legislatiu que va propiciar el pas als 20 metres cautelars: suposadament hauria d’haver alleugerit els processos. “Això voldria un canvi legislatiu i no estem en disposició d’entrar un projecte de llei”, va recordar. Així que “haurà d’esperar al proper Govern i proper Consell”.