Reportatge
La primera casa i altres qüestions
On hi ha el Cap del Carrer, molt a prop d’on s’ubicaven originàriament les antigues mesures i on ara hi ha una perfumeria i una seu bancària. Allà, en una era comprada al ferrer Guillem Cassany el 1481, situa Albert Pujal la primera seu del Consell de la Terra.
La primera casa i altres qüestions
Albert Pujal –arquitecte, a banda d’exconseller i excònsol d’Ordino– aquesta tasca de trobar l’emplaçament de l’antic parlament, del que enguany se celebren els 600 anys, més aviat l’ha empaitat, explicava ahir en la conferència organitzada per la SAC i que va tenir lloc al vestíbul del Consell General: l’havia cridat a resseguir el fil el document d’una avantpassada, Àngela Pujal Busquets, on assegurava viure davant de l’antiga casa del Consell. Un edifici desaparegut i sobre el qual més endavant es construiria la casa Moles-Babot (la notaria Moles).
Amb l’excusa, no obstant això, de localitzar l’edifici, Pujal va posar damunt de la taula molts altres d’aquells detalls de la història que van sortint com les cireres: des dels noms dels consellers jurats que van adquirir –per 50 florins d’or– aquell terreny fins a remuntar-se al nom del primer síndic de les valls al segle XIV, el mateix moment en què els prohoms d’Andorra van protagonitzar un “pronunciamiento, que es diria a Amèrica Llatina, no trobo un altre terme”, que va començar a aixecar l’edifici de l’autogestió dels homes d’Andorra.
L’era l’havien comprat els consellers jurats en una època en què, va recordar, ni cònsols ni consellers eren càrrecs fixos –de fet, va apuntar, encara no hi havia ni síndic–: en aquells moments eren nomenats per realitzar una missió, per mandat imperatiu, i en acomplir-les (o en acabar cada reunió) se’n tornaven cap a casa i perdien el mandat. De fet, del Consell de la Terra no van quedar ni actes: els acords havien de quedar registrats anant a cal notari. I les reunions es duien a terme als cementiris públics: s’entenia que estant en lloc sagrat ja estaven juramentats. De fet, va recordar, encara es conserven els comunidors, “que tant podien ser llocs de reunió del comú com el lloc per comunir les tempestes, és a dir, per exorcitzar-les”. De comunidors, va explicar, n’hi havia a totes les parròquies, tret de Canillo: allà el costum establert era que es reunissin, principalment, a Sant Joan de Caselles.
Dates “fantasioses”
Pujal va titllar de “fantasiosos” els estudis que pretenen situar la creació del Consell de la Terra en una data anterior al 1419. Com a molt imaginatiu va qualificar el document en què aquestes hipòtesis troben suport: així considera l’escrit signat per un Miquel Ribot d’Aixirivall que, en opinió de Pujal, va estar forjat en un moment en què “el rei catòlic s’apropiava de Castellbò”. Aquest document “nostàlgic”, segons Pujal, recolliria ja l’existència d’institucions molt anteriors a aquell moment a Andorra, com el Consell de la Terra.
De qüestió en qüestió, Pujal es va endinsar en els arguments per al naixement molt primerenc del “sentiment de país, de gestió”. L’exconseller en tasques d’investigador es va referir a un document del 1364 (estudiat en primera instància per Roland Viader) que explica com els andorrans prenen les regnes de l’administració del país mitjançant un “mecanisme fantàstic”: es queixen de la manca d’actuació dels veguers i protagonitzen aquest “pronunciamiento”.