Reportatge
Aliena, amb vistes al futur
Tot l’any és 28 de desembre si “la vida entera és un puto chiste”. És el que senten i, per tant, el que canten els nois d’Aliena, banda integrada per quatre alturgellencs i un andorrà, Ayrton Medeiros. Power-pop cridat a ser una de les bandes amb futur.
Aliena, amb vistes al futur
Aliena van començar a caminar com a banda a l’estiu del 2014: es van presentar en el marc de la festa major de la Seu. I des d’aleshores han viscut una ascensió progressiva que a l’abril promet presentació a Catalunya en tres escenaris ben consolidats: el Sant Jordi Musical, el Fàbrica Damm Barcelona i el festival Strenes de Girona. Gens malament per a un grup de joves que va entrar en contacte a l’escola de música Relative –amb professors com Carlos Lozano per als guitarristes i Irineu Lorente per al bateria, instrument que toca el component andorrà–.
La formació acaba de llançar fa un parell de setmanes el primer tema, amb videoclip promocional gravat a Barcelona: justament 28 de diciembre (canten en castellà), amb lletres escrites pel cantant, Marc Echauz. L’acompanya a la guitarra i les veus Dani Madrid; Àngel Bellera toca el baix, Martí Mir els teclats i Medeiros, dèiem, la percussió.
És el jove andorrà la més recent incorporació a la banda i, així, confessa, la seva entrada ha estat una mica arribar i moldre: si els altres tenien un rodatge previ ell ja es va trobar en aquest inici de moment dolç en què una firma de management i promoció –la mateixa que Love of Lesbian, per cert, Music Bus– els ha agafat sota la seva tutel·la. Que ja no és anar amb una mà al davant i una altra al darrere buscant concerts.
Aliena debuten amb un àlbum, Hasta el amanecer, gravat el mes d’abril passat a Bucbonera Estudios, a Caldes de Montbui, i produït per Tomás Robisco (per als cinèfils aficionats al documental o els interessats en el que els envolta: és el responsable de la música de Catalunya über alles!). És un àlbum que s’inscriu en una confluència d’estils que Medeiros (Andorra la Vella, 1999) defineix com una barreja de power-pop-punk amb influències de Neck Deep, State Champs o Bring me the Reason, “però buscant tenir el nostre estil propi”. I lletres que parlen sobre la família, l’amistat o l’amor, “però no sols el romàntic, sinó més genèric, i també parlem de qüestions com la superació, la motivació”, apunta el bateria.
Medeiros, dèiem, es va incorporar amb el grup ja bastant rodat, “i de seguida vaig veure el nivell que hi havia i em vaig creure que podem arribar lluny”, assegura. Tan convençut n’està que, arribat el moment de triar carrera universitària, en sortir de les aules del Lycée s’ha decantat per Ciències de l’Educació a la Universitat d’Andorra. No sols perquè la carrera ja li agrada sinó perquè marxant a Tolosa, com altres companys, se li hauria complicat seguir a la banda. “I abans la música no era prioritària però la veritat és que ara mateix sí que s’ha convertit en l’interès principal”.
Quelcom que no s’esperava, admet, quan amb nou anys va començar amb la bateria perquè el germà gran s’havia apropiat de la guitarra.