Festes populars
El Roser d'Ordino fa els 50 anys
El comú i la comissió de festes preparen un programa especial per celebrar l’aniversari de la festa en el seu format actual
El Roser d'Ordino fa els 50 anys
“Degut al comensament dels estudis abans la Festa Major, els jovens demanaven a l’Honorable Corporació, si tot conservan la Festa Patronal dels Sants Cornel·li i Ciprià, en ves de fer tres dies per la Festa Major es puguessin fer per el Roser a principis de juliol en un moment en que tots els estudians han ingressat a llur casa”. Aquesta demanda dels joves ordinencs al quart és a l’origen que el Roser passés de ser una festivitat mariana d’un sol dia, com fins aleshores, i assolís el format que ha arribat fins a l’actualitat, amb tres dies festius la primera setmana de juliol. D’allò es compleixen enguany cinquanta anys, un aniversari que el comú i la comissió de festes, encara constituïda pel jovent de la parròquia, volen recordar en un programa festiu especial.
Aquella demanda va estar provocada perquè “s’havia constatat la baixa participació de joves durant la Festa Major dels Sants Patrons el mes de setembre, i és que tant a Espanya com a França ja havia començat el curs escolar i a molts joves els era impossible prendre’n part. A la baixa assistència per Festa Major s’hi afegia la inestabilitat meteorològica el mes de setembre, fet que provocava moltes vegades la suspensió d’alguns actes i acabava sent una festa deslluïda”. Això és el que explica la publicació virtual del ministeri de Cultura Les festes d’interès cultural, patrimoni immaterial d’Andorra, un treball de recerca i documentació coordinat per Isabel de la Parte des de l’Arxiu d’Etnografia i realitzat pels periodistes Rosa Burgos (Ququt Produccions) i Albert Roig. La publicació –es pot consultar a www.cultura.ad– documenta les quinze festes incloses a l’inventari de patrimoni immaterial del Govern, entre les quals hi ha el Roser d’Ordino.
Grup de treball
Amb aquest aniversari al cap, s’ha formalitzat un grup de treball del qual forma part la comissió de festes, així com representants del comú –la cònsol menor, Gemma Riba, i la consellera de Cultura, Vanessa Fenés, així com personal del departament– juntament amb el periodista Albert Roig i la responsable de l’Arxiu d’Etnografia. L’objectiu, dissenyar els que seran els actes festius del proper juliol, en els quals s’està treballant sense que hi hagi encara res tancat, explica Fenés, qui apunta que tot i que hi haurà un esforç econòmic, és cert que “és molt difícil” que torni a l’esplendor de fa una dècada, aquell moment en què desfilaven per l’escenari grups com M-Clan, possiblement protagonistes d’un dels últims concerts de gran format.
Sí que està previst que es facin altres accions més, diguem-ne, casolanes i emotives: a través de les xarxes el comú i la comissió de festes han començat a demanar als veïns fotos o gravacions antigues. “Volem recuperar tot aquest material, encara que no hem decidit de quina manera es plasmarà”, indica la consellera de Cultura.
Una altra de les idees en què treballa la comissió muntada per organitzar l’aniversari festiu és la recuperació de jocs tradicionals, com el partit de solters contra casats i altres de les cites del programa en dècades passades.