història
Assenyalades, torturades, executades
L’historiador Pau Castell registra uns 160 processos contra dones per bruixeria a les Valls entre els segles XV i XVII
Assenyalades, torturades, executades
“Interrogada si ella deponens à fet homenatge al diable. E dix que hoc, en la muntanya de Perafita, besant-li lo cul. E lo diable donà-li un real. E ela donà-li lo cors, no pas la ànima, prometent-li de fer tot mal...” La muntanya de Perafita, esmentada en la confessió de Maria Busqueta d’Escàs feta l’any 1472 en un procés per bruixeria seguit a les Valls, juntament amb el pic de Salòria o la Basseta, apareixen com els tres principals llocs de trobada per celebrar aquelarres a les Valls d’Andorra. Si més no, a la documentació dels judicis celebrats entre els segles XV i XVII: una quarantena, que van ser examinats per l’historiador Pau Castell en el marc de la recerca que va percebre la beca Cebrià Baraut al 2015. Un total de 160 dones van ser “assenyalades, torturades i, moltes d’elles, executades” en la quarantena de processos dels quals es conserva documentació –al Tribunal de Corts: eren els tribunals ordinaris els encarregats, sosté Castell, i no la Inquisició, els encarregats de la persecució– celebrats en aquest llarg període. Un nombre que situa Andorra com un dels focus de persecució del sud d’Europa.
Els resultats de l’estudi (perllongació de la tesi doctoral, centrada en Catalunya) es poden consultar en una web, Andorra terra de bruixes, accessible des de cultura.ad. L’objectiu, posar les dades a disposició d’altres investigadors, d’interessats en pàgines de la història tan negres, de simples curiosos o fins i tot podrien acabar tenint una “possible aplicació turística”, segons la ministra de Cultura, Olga Gelabert. Perquè el material, va recordar Castell, “és molt atractiu, dins i fora de l’àmbit de la investigació”.
La web ofereix per primer cop la possibilitat d’“obtenir una imatge de conjunt sobre tres-cents anys de cacera”, va dir Castell a la presentació de la web, després de recordar que ell es va endinsar en el tema aprofitant treballs anteriors, com el de Robert Pastor, recollit al llibre Aquí les penjaven. El que permet la web és dibuixar una visió de conjunt, però també anar al detall: als llocs on se celebraven els suposats aquelarres o a les fitxes de cadascuna de les dones encausades. Queda reflectit, per exemple, que la bruixeria era un crim habitualment imputat a dones: en aquell període de temps només hi ha constància de quatre bruixots. En línia amb allò que succeeix a la resta d’Europa, va apuntar l’autor de la recerca (que ara prossegueix amb el tema a Suïssa), on el 80 per cent de les acusades també eren dones. Així que no és estrany que es generessin autèntiques nissagues de bruixes. És el cas de Guillema Sala, jutjada i empresonada el 1471 i que als interrogatoris es va confessar iniciada per la seva tieta, na Garreta de les Bons, que havia estat executada el 1450. O casa Tomàs de Canillo, on les seves dones van ser perseguides durant sis generacions.
Els interrogatoris es feien sota tortura i com que el turment era procediment perfectament legal a les actes “es poden resseguir els crits i els silencis, durant pàgines i pàgines”, una lectura particularment esfereïdora. Els judicis, hi va afegir, ja estan transcrits i preparats per convertir-se en una futura publicació.
El relat de Castell s’inicia el 1420, data en què es van produir els processos més antics que estan documentats a Europa. Una altra dada per situar les Valls com un important focus de la cacera.
El “pic persecutori” el situa l’historiador al segle XVI, en què apareixen altres personatges rellevants en aquesta història, com Pere Abella, advocat que va intervenir en diferents ocasions com a defensor de les acusades. I en la posició contrària, Micer Damià Simón, jutge de les Valls d’Andorra durant els primers anys del segle XVI. Anys com el 1551 i el 1593 van ser funestos en nombre de judicis, com la dècada del 1620, en què es viu una repuntada, amb acusades en pràcticament tots els pobles andorrans.