Reportatge
Uns metres amunt o avall?
És una zona tan malmesa que no li vindrà d’una andròmina més? De debò un arc lumínic de nou metres d’alçada i trenta de llargada no afectarà greument la visió de dos béns protegits –i dels escassíssims que ja tenen entorn de protecció decretat?
Uns metres amunt o avall?
El projecte es farà i es farà. Menuderies com el lloc exacte on s’ha d’instal·lar ja s’estudiaran més endavant. Això es deriva de les declaracions de la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, sobre la viabilitat de l’arc lumínic –leds o no leds: també ja es veurà–, per al qual s’haurà de buscar una ubicació definitiva “uns metres més amunt o més avall”. Però si la cònsol va treure ferro a l’alerta llançada des de Patrimoni Cultural –o, més aviat, algun dels tècnics a títol personal, perquè la ministra del ram, Olga Gelabert, es va posar del costat de la cònsol–, vistos els plànols dels entorns de protecció del pont de la Margineda i el jaciment arqueològic de la Roureda, el cert és que al desconeixedor en la matèria també se li aixequen dubtes. Perquè si “uns metres més avall” l’arc se situaria just a la zona 2 del perímetre que envolta el pont de la Margineda, resulta que “uns metres més amunt” estaria a la zona 3 del que protegeix el jaciment (a les il·lustracions, la zona de confluència està indicada amb un cercle vermell). Que si bé és cert que les restriccions són menors, fins i tot al profà li fa entendre que no s’hi hauria de materialitzar cap idea lluminosa sense com a mínim una molt curosa reflexió prèvia.
Dels pocs, poquíssims, entorns de protecció ja decretats (a penes una dotzena dels aproximadament setanta per fer) justament els que protegeixen els béns situats a Santa Coloma representen bona part dels que ja estan fets: els del pont i el jaciment, a banda, una mica més amunt, de l’església i el Roc d’Enclar.
El pont de la Margineda va rebre la qualificació de bé d’interès cultural (BIC) en la categoria de monument com a “millor exponent d’enginyeria de tradició medieval de les valls” i com a testimoni emblemàtic de la confluència de camins que en el passat s’encreuaven en aquesta zona, convertida avui en “paisatge periurbà”. Malgrat l’evolució urbanística, el decret de protecció posa èmfasi en la preservació de valors com l’estreta relació de l’antic paisatge agroramader de la vall central, així que les noves construccions –que es permeten en aquesta zona 2 on suposadament s’aixecaria l’arc– “s’han d’integrar al més discretament possible en el paisatge existent”. I el decret limita l’alçada de les construccions i, en el cas d’edificacions, considera “imperatiu” l’ús de llosa natural o materials foscos, en tot cas, excloent-hi “els metalls brillants aparents”.
El decret també detalla que el mobiliari urbà i les senyalitzacions han de ser el més discretes possibles, que la dimensió de panells i cartells s’ha d’adaptar “a la lectura del caràcter de la zona” i l’enllumenat públic s’ha d’integrar en el paisatge, “amb tonalitats fosques i sense que la seva alçada superi la vegetació que l’envolta”. A banda, que “la potència lumínica no pertorbi la percepció del monument”.
Regles molt similars a les que marca el decret de la Roureda, on queda detallat, per exemple, que a l’hora de dissenyar mobiliari urbà i senyals “s’integri de manera sistemàtica una reflexió sobre la relació visual entre el lloc on s’implanta el jaciment i el projecte”.
Uns metres amunt o avall?