Reportatge
Feixisme i catolicisme 'new age'
“Ser escriptora de novel·les per fulletons no implica, ni de bon tros, un pensament polític simple”. Yvan Lara aborda des d’aquesta perspectiva el pensament d’Isabelle Sandy, l’autora de l’Arieja que, fins a finals de mes, protagonitza l’exposició d’ArtalRoc.
Feixisme i catolicisme 'new age'
Potser no és aliè, el pensament polític de Sandy (nascuda Isabelle Fourcade), a l’oblit en què en certa manera s’ha mantingut durant dècades. La mostra, impulsada per l’Arxiu Nacional –aprofitant la cessió de materials de Jean-Claude Chevalier– està acompanyada d’un catàleg que examina la figura de la novel·lista, poetessa i periodista, que va deixar una extensa obra on el Principat està molt present, amb la trilogia encapçalada per Andorra o els homes daram com a principal exponent.
Adscrita al regionalisme –etiqueta fins a cert punt buida, adverteix el politòleg en l’article que el catàleg consigna a examinar el pensament i acció política de l’autora–, “flirteja, en primer lloc, amb alguns elements del feixisme”. També, apunta Lara, amb el “supremacisme (...) quan destaca la superioritat moral de ‘l’home de poble’, de ‘l’home espiritual’, de ‘l’home primitiu’”.
Altres línies conflueixen per construir el que Lara considera un “pensament polític un punt eclèctic”, on malgrat un catolicisme militant també hi ha “un punt de connexió mística amb la natura” que la connecta “avant la lettre amb cosmovisions més de tipus new age”.
El punt de partida que tria Lara per a la seva anàlisi és una manifestació de l’autora de l’Arieja: “Nous voulons le village peuplé, propre et joyeux”. És l’expressió de la visió de Sandy en què la vida al poble és dipositària d’una “puresa moral consubstancial –única font possible de felicitat”, recorda l’analista. És el que Chevalier –que signa una tesi doctoral sobre l’escriptora de Còs– va etiquetar com “regionalisme espiritualista”. El moviment regionalista francès (amb Charles Brun com a un dels principals ideòlegs) postulava una forta unitat nacional però on les regions fossin fortes tant econòmicament com jurídicament. Era bàsic, a banda, comptar amb la implicació de poetes i intel·lectuals “per construir i reforçar aquestes regions”; són necessaris per a les regions “per estimar-se més a si mateixes i per ser més valorades pels altres”, senyala l’autor de l’estudi. I aquí entra en joc Sandy, qui va depassar amb molt aquesta tasca: ella “cantarà la seva terra (...) però també l’explicarà en nombrosos articles periodístics, l’explicarà i divulgarà en assajos, catàlegs, guies i manuals, maldarà per inventariar-la”. Esdevindrà al mateix temps “un paladí del regionalisme teòric”, que actuarà activament en el projecte polític de convertir França en un Estat regionalista.
Però no és el regionalisme, proposa Lara, la idea predominant en el pensament polític de Sandy. De fet, hi afegeix, aquest regionalisme és una proposta ideològica “amb poca substància política”. Ella la transforma i omple de continguts.
El catolicisme, com a “visió política i social, en la línia de la democràcia cristiana”, s’hi suma, com ho fa un cert flirteig amb certs elements del feixisme, com per exemple el supremacisme d’un home ideal que habita la seva regió, “l’home tradicional”.
És la resposta que tracta d’oferir Sandy a un món que contempla “amoïnada, en plena crisi moral, amenaçat pel materialisme”. I així, conclou Lara a l’article, “batallarà des de cada pàgina per dignificar els reductes de vida autèntica, per demostrar que els móns no materialistes (com l’Andorra idealitzada) paguen més la pena”.