Espurnes d'una vida

Era un home que sentia passió per l’art. Però no només això, era també un home que s’havia involucrat a fons en la vida cultural d’Andorra. Ho va recordar Carmen Soler, historiadora de l’art, i ho pot recordar qualsevol que s’hagués creuat amb ell al llarg de la llarga trajectòria professional, que el va portar de dirigir la Casa d’Andorra a París als micròfons de Radio Andor­ra i Sud Radio o les pàgines del Diari. Imatges d’aquestes vivències queden reflectides en un dels àmbits de l’exposició –de llarg recorregut: durarà tot un any–, amb fotografies que repassen escenes de la seva vida: fent de model en una desfilada al desaparegut Prisunic, al despatx parisenc, com Michel Avril al micròfon, provant la primera linotípia que va arribar al país acompanyat dels germans Casal i Vall o amb Montserrat Caballé al concert que va organitzar el 1994 a l’Auditori Nacional, un esdeveniment benèfic en favor de la Creu Roja. Aquest àmbit de l’exposició al reformulat espai de Pal també mostra el Danjon artista, a través d’alguns dels seus dibuixos i teles, alguna de gran format, com la composició abstracta que va pintar en homenatge a Dizzie Gillespie. També hi ha obra d’autors del país –Sergi Mas, Carme Mas, John Morrisson– amb els quals el va lligar una relació més enllà de la professió, va proposar Soler, “si ens fixem en aquests quadres tan intimistes”. Però el gros de l’exposició es dedica a desplegar la col·lecció de pintura danesa que va arreplegar al llarg de la seva vida i que forma part del llegat –també hi ha fons bibliogràfic i molta documentació, en procés d’inventariar-se– que va deixar a l’Estat. El fons conté 220 teles, de les quals una bona part es poden veure a la mostra Espurnes del nord, d’Eckersberg a Risager. És una col·lecció “molt pensada, molt premeditada” i que va apostar per noms clau de la pintura danesa –encara que per aquestes contrades a molts no els diguin res– d’una etapa concreta: del primer quart del segle XIX a les primeres dècades del segle XX. És a dir, una coincidència amb un període daurat de la pintura en aquell país. Tot i que a la col·lecció hi ha una bona selecció de paisatges –amb predilecció per les vistes marines i, sobretot, els vaixells, tan importants a la societat danesa d’aquelles èpoques–, el que predomina és el retrat. Es tracta d’una selecció que posa en relleu l’evolució estilística que s’inicia amb l’academicisme i desgrana l’entrada de les fórmules de la modernitat.