Reportatge
Art al Set batalla de nou
En el raquític, per no dir ja inexistent, panorama de les galeries Art al Set decideix presentar de nou batalla. No és que hagués tancat les portes però torna a obrir sala pròpia en un espai cèntric (avinguda Carlemany) i programació renovada.
Art al Set batalla de nou
Quinze anys de l’obertura va celebrar el novembre passat la sala impulsada per Pilar Cortadella, que la segueix dirigint amb Laia Maestre. Els deu primers van estar establertes al Parc de la Mola. Els últims cinc han mantingut obert un espai a Santa Coloma però intentant desplegar exposicions per altres espais: el Park Hotel o el Centre Júlia. Mentre, buscaven un local cèntric que els convingués. Per fi ha aparegut (avinguda Carlemany, 95) i divendres l’inauguren. Encara que ja fa un parell de setmanes que té les portes obertes, explica Maestre.
La sala torna, així, al panorama expositiu però amb nous plantejaments perquè, dubta la codirectora, previsiblement ja no es faran exposicions individuals que despleguin la producció d’un sol artista durant mesos. La intenció és tenir una oferta més dinàmica, amb selecció d’obres de diferents autors que es renovin en espais més curts, d’un parell de setmanes. “Ho veurem sobre la marxa, però en principi aquesta és la nostra idea.” Tot i que no tanquen la porta que de manera “puntual” sí que puguin recórrer a la fórmula anterior. Per què aquest canvi de plantejament? Per adaptar-se als ritmes de la demanda, argumenta Maestre. “Si ens fixem en Barcelona, les galeries que estaven a peu de carrer han pujat al primer pis i aquestes propostes de dos mesos d’exposició han quedat obsoletes.” I els artistes? “Els artistes ho entenen i ells són els primers interessats que tinguem un punt de venda en un lloc cèntric.”
Les exposicions es nodriran sobretot dels fons de la galeria i dels noms que han estat habituals durant aquests quinze anys, gent com Manuel Anoro, Aguilar Moré, la fotògrafa Joana Nogueroles o l’escultor José Luis Pascual. Noms que es barregen amb una oferta que inclou obres de Guinovart, Riera i Aragó, o algunes peces de petit format de Picasso o Miró. Pel que fa als creadors del país, la sala seguirà apostant per habituals com Carme Massana. També, recorda Maestre, en la trajectòria de la galeria hi ha hagut espai per a d’altres noms, com ara Àngel Calvente o Jordi Casamajor. Amb tot, puntualitza, “penso que l’art local no pot pensar sols a vendre’s aquí, ha d’intentar sortir i donar-se a conèixer”.
Malgrat el replantejament de l’activitat, la galerista assegura que seguiran “fent igualment una tasca de promoció de l’art” també entre el públic que només vulgui visitar la galeria per veure l’exposició, sense ser-ne necessàriament clients. “L’única diferència és que veuran mostres col·lectives en comptes d’individuals.”
Sí que compten a tirar endavant activitats que ja feien al Prat de la Mola, com subhastes (per exemple de fons procedents d’herències), així com l’organització de jornades i debats sobre art.
L’adaptació al mercat és imprescindible per a la supervivència. “Hem de pensar que el mercat de l’art és molt reduït i si ho extrapolem a Andorra veurem fins a quin punt.” Així que en el seu cas compten amb una cartera de clients però sense aquest suport “s’ha de reconèixer que avui en dia obrir una galeria des de zero és molt difícil”. Milloraria el panorama si quallés la idea d’aconseguir que Andorra sigui un port franc per al mercat de l’art. Potser no és irrealitzable: algun partit polític ho ha inclòs al programa electoral, es congratula.