Reportatge
L'Hibernation, en clau de país
Més de 4.000 persones (de moment són les entrades venudes anticipadament) arreplegarà a partir d’aquesta nit la tercera edició del festival Hibernation al Pas de la Casa. Amb obertura protagonitzada per un DJ de l’escena nacional, Richy Vuelcom, a l’escenari gran.
L'Hibernation, en clau de país
Després de quasi dues dècades punxant –va començar als divuit anys a La House del Prat, un local al costat del poliesportiu escaldenc–, per a Richy Vuelcom aquesta és una oportunitat d’or, una posada de llarg a casa. Així que, confessa, les hores prèvies a l’actuació les encara amb cert nerviosisme. Obrirà el festival punxant a l’escenari de l’envelat, que enguany és més gran que en les dues edicions anteriors de la proposta impulsada inicialment pet l’operador turístic La Noche Voyages, amb una proposta adaptada a l’hora del vespre, quan s’espera que hi hagi un públic molt divers. “He punxat en altres festivals fora d’aquí, però aquesta oportunitat que em dona l’Hibernation és un somni fet realitat”, confessa el DJ.
Serà una nit que completaran cinc dels discjòqueis internacionals que ofereix aquest cartell de l’Hibernation. Els dos primers, els francesos Idem Nevi i Hallsax. Després, ja entrada la nit, començaran a desfilar els caps de cartell de l’edició: Marco Faraone, Nastia i Lem Faki. Demà hi haurà nous rostres coneguts de l’escena electrònica internacional: d’Âme a Agoria o Len Faki. Una proposta amb un pronunciat accent francès en les eleccions i també entre el públic: aproximadament la meitat dels espectadors procedeixen del país veí del nord, encara que la presència espanyola i el ressò entre el públic andorrà comença a ser més visible a mesura que se sumen noves edicions.
Al cartell de figures internacionals se suma enguany –com l’any passat– la proposta de DJ del país. Dos d’ells, Arman i Mj Maiova, ja van intervenir a la sala Billboard la nit passada, per obrir boca. A partir d’aquí, A Double i Kurt Heisz, Noe Osses, Jim P i Santi_Music aniran passant per l’escenari de La Plage Blanche, el local de Jean-Jacques Carrié, un altre dels organitzadors de l’esdeveniment. Es tracta de fer un desplegament de l’electrònica de factura andorrana, que és abundant, encara que més reduïda quan s’ha de parlar de qui s’hagi pogut professionalitzar “o vulgui aportar alguna cosa nova a l’escena”, apunta Richy Vuelcom, que és també en part responsable de la selecció artística del festival.
El DJ (Richard Capdevila, nascut a Andorra el 1980) forma part del reduït grup que ha aconseguit fer de la música –electrònica en aquest cas– la via per guanyar-se les garrofes. Cosa “cada dia més complicada perquè no només hi ha pocs locals, sinó que si tenen l’opció sempre prefereixen pagar poc o apostar per DJ que ho fan de franc”. I tot i ser greu, no és l’únic escull que té l’ofici: “Ara cada cop es compliquen més les coses, perquè no sols has de preocupar-te per la música sinó que has de promocionar-te a les xarxes o no existeixes.”
Malgrat les dificultats, hi ha qui, com ell, aconsegueixen viure de l’electrònica. És una cosa que tenia clar des d’aquells primers cops que va punxar al pub escaldenc: el propietari del local el va fitxar i s’hi va estar durant dos anys i després es va decidir a formar-se, així que va estudiar producció musical en una escola barcelonina. De nou al país va passar una dècada portant la programació i punxant ell mateix a l’Àmbit d’Erts i al Surf d’Arinsal. El proper pas –una vegada passi el festival– és el natural en tot discjòquei amb ambicions: començar a produir la seva música.