Les tragèdies dels nostres

Ossos i cendres és la primera novel·la en català de Pastor i és també el títol amb què l’editorial, Límits, obre un nou camí, llançant-se a l’edició d’autors del país. El fil argumental comença quan, el 1936, sis veïns del poble van desaparèixer i desenvolupa en paral·lel les històries que van viure. Els de casa Buenaluque van aparèixer tantes dècades després a sota de la pedrera. Als de casa Bruno el destí els va portar cap a l’exili amb desigual fortuna: si un d’ells va aconseguir sobreviure i establir-se a França per a un altre el destí va ser més cruel perquè la Gestapo el va enviar cap al camp de concentració on va ser víctima de la barbàrie nazi. En queda constància a través d’un breu escrit, a penes unes ratlles enviades al rector de la parròquia, on la Creu Roja en confirma la mort. Tot plegat, diu l’autor, “és una tragèdia d’una magnitud important, que no és diferent de tantes altres que van passar, però aquests eren els meus”.

Aquestes són, en línies generals, els fets reals, els documentats. L’essència, en diu Pastor. A partir d’aquí tot es mou en un territori indefinit a vegades entre el que és real i el que és ficció. O procedeix exclusivament de la imaginació de l’autor, necessària per omplir els buits deixats per la memòria.

En aquest moure’s entre els fets i la fantasia hi ha la trobada dels dos grups de fugitius entrant per la frontera, el dels republicans i el del fundador de l’Opus Dei. “És que les dates són coincidents”, justifica Pastor. Aquesta barreja del que va ser i el que hauria pogut ser “és la gràcia de les novel·les”.

De la realitat pren l’autor detalls dels que ajuden a fer més versemblant la ficció, com els noms: “Si hi ha un rector que tracta bé els fugitius quin nom creieu que li havia de posar?” Doncs així apareix un mossèn Ramon. I també desfila per les pàgines del llibre un Daniel Armengol, personatge inspirat en qui havia estat un dels dotze primers agents del servei d’ordre Andorrà.

El llibre es presentarà el dia 11, a les 19.30 hores, a la sala d’actes de la Llacuna.

ANEM PUBLICA 'FLAMENCA', RELAT QUE VA INSPIRAR ROSALÍA

Anem Editors publica la traducció castellana de Flamenca, la novel·la eròtica medieval que va inspirar El mal querer, el treball discogràfic més recent de Rosalía. La novel·la, escrita en occità i en forma versificada, apareix aquí traduïda al castellà de la mà d’Antoni Rossell, professor titular de filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Arxiu Occità, també de la UAB. Amb aquesta obra el segell andorrà inicia la col·lecció Literaturas, dedicada a la recuperació de textos literaris històrics. Flamenca és una novel·la occitana del segle XIII, d’autor desconegut, que narra els amors secrets entre la bella Flamenca, esposa d’Archimbaut, i Guillem de Nevers. La novel·la relata com poc després de les núpcies, Archimbaut pateix un atac de gelosia i tanca Flamenca en una torre. En saber de la sort de la dama, Guillem va a la localitat de Borbó, on aconsegueix veure-la durant un ofici religiós, quedant-ne totalment enamorat. És aleshores quan trama un pla per seduir Flamenca a l’església i consumar el seu amor. Flamenca és una de les poques obres de la literatura medieval que reivindica el paper de la dona en el context de l’amor cortès. L’obra, de marcat contingut eròtic, va ser escrita el segle XIII i es conserva en un únic manuscrit, a la biblioteca municipal de Carcassona. L’obra era a les mans de la cantant Rosalía quan estava preparant el seu últim disc, on es tracta el tema de la gelosia masculina, i aquest text li va servir d’inspiració per a l’elaboració del disc on presenta cançons ja populars com Malamente.