Història
“Un calaboso a dintre la peña”
Els arxius de Casa Som de Canillo conserven el document de l’encàrrec de construcció de l’antiga presó de la Casa del Quart d’Andorra la Vella
“Un calaboso a dintre la peña”
Hi havia dubtes entre els historiadors, fins i tot una datació incorrecta: a la placa que assenyala la ubicació de l’antiga presó de la Casa del Quart figura com a data de construcció el segle XVIII. Resulta que no, que en realitat és bastant posterior, com certifica el document d’encàrrec de construcció del calabós, datat el 24 de febrer del 1860. Rescatat per l’historiador i arxiver Narcís Castells, aquesta prova documental estava entre el paperam de Casa Som de Canillo. Cap misteri per a aquesta ubicació: en aquelles dates era precisament síndic un membre de la família, Gil Areny, que va encapçalar el Consell General entre els anys 1848 i 1861.
El paper en qüestió recull l’encàrrec fet a Andreu Pedro, un paleta de Ransol, a demanda de Jaume Font Molné, comissionat pel Consell General de les Valls d’Andorra, per realitzar l’obra de la presó que es va ubicar a Andorra la Vella. Un document que detalla les característiques que havia de tenir la construcció: “un calaboso a dintre la peña, denin deu pams a tot cuadro, fet de bolta sens fusta i no y porà aber sinó un escaliró an defora per entrar a la presó”. Un calabós amb “una petita finestra ab tampa de ferro y forrollat, y pañ y clau, tot ben fort”.
El document en què es detallen les característiques de la construcció és precís fins a l’últim detall. Així, la presó tindrà “de tou a tot quadro quinse pams, y deu pams de alsada, també feta am bolta sens fusta y las parets tindran de duplaria 6 pams, fetas amb morté de cals y arena y los solés ben solerats de soleras ab argamasa”. La porta, “de solàs dople i folrada de ferro, y posan en defora de la porta una barra de ferro”, amb “tres reixas de registènsia i dos forrollats” encara que “ab una petita finestra a dita porta per donar menyà als presos”. Entre aquestes i altres disposicions del treball del contractista canillenc queda marcat el preu (“prufet”): 24 dobles de quatre, a banda de la manera d’assumir –ja aleshores– possibles sobrecostos.
El document posaria així fi als dubtes manifestats per alguns historiadors del país –encara que fins i tot les actes del quart parlaven ja d’una presó–, per als quals el que es conserva sota aquella finestra a Príncep Benlloch no seria una presó sinó un altre tipus d’instal·lació, més aviat d’emmagatzematge.
També aconsellaria introduir una modificació a la placa informativa que es va fer al seu dia, amb la datació incorrecta.
“Un calaboso a dintre la peña”