reportatge
Galobardes anticipa Galobardes
Com una manera de rubricar el compromís de Canillo amb Francesc Galobardes, de preveure i assegurar que el museu que l’hi preparen no té marxa enrere, el Palau de Gel acollirà una mostra de teles del pintor, centrades en els paisatges de la parròquia.
Galobardes anticipa Galobardes
Novembre, si els terminis es compleixen, seria la data prevista per a la inauguració de l’exposició permanent que el comú de Canillo preveu dedicar al veterà pintor. De fet, ja es van adjudicar al setembre la primera fase dels treballs d’adequació de Casa Casalé de Ransol, l’edifici on s’ubicaran les obres de Galobardes –i que previsiblement inclourà espais per altres activitats culturals–, uns treballs que de moment van suposar una inversió d’aproximadament 69.000 euros.
Per arrodonir el projecte faltava arribar a un acord amb el pintor per a la cessió de l’obra i sembla que finalment també aquest aspecte està a punt de tancar-se. De fet serà pels volts del 25 d’abril –dia previst per a la inauguració de la mostra al Palau de Gel– quan la família i el comú formalitzin l’acord, un préstec de les obres per un període d’anys determinat i que s’anirà renovant. Detalls com per quant de temps, però, són els aspectes que encara estan per tancar.
El pintor i la família van acollir molt favorablement la iniciativa canillenca des que els la van plantejar. Especialment després de les negociacions amb el Govern, que no van arribar a bon port.
Canillo d’alguna manera havia tingut present el treball de Galobardes, avui amb 88 anys, ja la passada primavera va posar en funcionament la font del carrer Gran, construïda en acer Corten i vidre, que està decorada amb la reproducció en vinil i a escala augmentada d’un
quadre del veterà pintor. Precisament la tela reprodueix un dels elements patrimonials canillencs avui desapareguts: l’antic molí de casa Som, situat sobre el riu de Montaup.
Galobardes va ser un dels pioners de la pintura a Andorra i un dels que amb més perícia ha sabut aplicar la tècnica de l’espàtula a la pintura de paisatges i aconseguir plasmar sobre la tela tota la complexitat dels matisos de la neu. Això en uns paisatges que durant dècades va pintar a l’aire lliure. Va ser, així mateix, el primer artista que, instal·lat a Andorra, va exportar la seva obra, passant a formar part de la Pinacoteca de Barcelona, una de les galeries més prestigioses a l’època.