Reportatge
El crim i la sornegueria
El crim i la sornegueria
Contrabandistes, mafiosos, un mossèn pederasta, la freqüentada whiskeria del quilòmetre 218 a la Seu, antics republicans amb comptes pendents, una mort misteriosa, un mosso d’esquadra patriarcal a qui no agrada gaire l’arribada de dues agents joves, dones i eixerides. “Poca cosa hem inventat, perquè tot hi era, només hem reconfigurat la realitat”, amanir-la amb una mica d’imaginació. Així van parlar Jordi Corominas i Llorenç Planes de Morir a cavall dels vents, novel·la negra que han parit entre tots dos, amb el procediment de passar-se l’un a l’altre cada capítol i acceptar les modificacions i les reescriptures realitzades pel company. Una tasca a prova d’egos.
Morir a cavall dels vents, amb què Editorial Andorra iniciaria una sèrie dedicada al relat policíac, es va gestar pujant un 6.000 al Tibet. Aficionats tots dos a la muntanya, les jornades d’escalada i les estones de descans els van dur a pensar que potser un projecte literari conjunt fora bona idea –ja havien escrit a quatre mans de jovenets– i van començar a embolicar la troca fins que, a l’hora de baixar del cim, ja tenien perfilada la trama.
L’argument s’inicia amb la mort de David Daudé a la cursa Cavalls del Vent –al Cadí: encara es corre però ara es diu Ultrapirineu–. Una mort de ficció que, no obstant això, en recorda una de real que es va produir (menys misteriosa). La investigació subseqüent és l’excusa –com fan Henning Mankell, Fred Vargas o Andrea Camilleri– per explorar el territori pirinenc. Amb la típica sornegueria de les gents d’aquestes contrades.
Es presenta aquesta tarda, al Museu del Tabac.