Reportatge
Quan Einstein juga al futbol
Entre els esportistes d’alt nivell predomina la intel·ligència corporal cinètica. No podem dir que Einstein sigui més intel·ligent que Messi, perquè ambdues intel·ligències no són comparables. És una de les afirmacions del llibre ‘Esport i salut. Què hi diu la ciència’.
Quan Einstein juga al futbol
Manuel Suárez, científic, professor i divulgador, torna a la càrrega després de La ciència, tard o d’hora, ho explica tot, llibre editat el 2016 amb l’objectiu de posar negre sobre blanc d’una manera entenedora algunes veritats científiques i desterrar mites. Torna a la càrrega contra els bruixots de l’actualitat, dèiem, ara centrat en el món de l’esport: parla com a científic i també com a atleta i entrenador ell mateix. Així que coneix de primera mà el terreny que trepitja i pot donar arguments contra les falses creences del que, coincideix, s’està convertint en una nova religió. Amb feligresos que no sempre saben ben bé el que es fan, adverteix: “Mira què passa amb les curses populars, que s’han posat de moda i gent que no havia fet mai esport però que ara n’ha fet dos o tres, de seguida s’apunta a una marató. I és terrible”. Perquè a l’hora de practicar esport, puntualitza, “cada persona ha de saber ben bé quines són les seves capacitats”. O pot ser més perjudicial que beneficiós.
Esport i salut. Què hi diu la ciència intenta respondre de manera planera qüestions de tota mena. Començant per aquesta precisament: fins a quin punt l’esport és saludable i quan deixa de ser-ho. Qüestions d’ordre pràctic com quin és l’exercici més recomanable per a les embarassades.
Però s’endinsa també en altres territoris més, diguem-ne, compromesos, com el del dopatge. I posa damunt de la taula conceptes molt desconeguts, com el del dopatge genètic o el dopatge emocional. “Coneixem el dopatge farmacològic però potser som menys conscients que la manipulació genètica permetria aconseguir embrions que desenvolupessin una gran intel·ligència, o més força, o alçada”. Una altre fet, puntualitza, és que tot plegat sigui moralment acceptable. Debats esmunyedissos perquè, prossegueix, “si poguéssim evitar malalties futures manipulant els gens, ho faríem i seria lícit?” Aconseguir superhomes (en el terreny de l’esport o en qualsevol altre) ja és tècnicament possible, però hi ha molt debat ètic per atacar.
La tecnologia també avança per tal depermetre que la ment es pugui manipular amb l’aplicació d’elèctrodes i canviar així el comportament. Aquí entraria el concepte de dopatge emocional, que va més enllà i és més discutible, per tant, que l’entrenament psicològic que necessiten els atletes d’elit. “Recordem Federer, que era un tipus irascible que trencava raquetes a terra i es va convertir en tot un cavaller”.
El llibre s’endinsa també en les extravagàncies a què porta la moda del culte al cos, com la ingesta de complements nutricionals i vitamines. “La gran trampa”, diu el biòleg i professor, que ara, jubilat, resideix entre Barcelona i la Seu i que va passar com a docent per l’institut de la Margineda. I algun consell pràctic: la natació és l’esport més complet per a aquell que busca estar en forma i fer salut. Millor encara si es complementa amb ua mica de musculació, però sense arribar aexagerar.
El llibre es presenta dimarts a l’Espai Ermengol de la Seu i passat Sant Jordi a Andorra.
Quan Einstein juga al futbol