Reportatge
Borís I, de nou
És “la folia, el gignol, una novel·la de titelles”. Això diu Antoni Morell de ‘Borís I, rei d’Andorra’, que Anem li reedita.
Borís I, de nou
Trenta-cinc anys han passat de l’aparició de la novel·la de Morell i el llibre estava descatalogat. I a veure quina part de les generacions nascudes en aquestes tres dècades el coneix, va reptar Josep Dallerès, editor, que amb aquest títol enceta una col·lecció de butxaca. Volia començar per aquí, va explicar en la presentació del volum, a la biblioteca comunal massanenca, que precisament porta el nom d’Antoni Morell, perquè és un text d’actualitat aclaparadora. I per donar suport a l’argument va llegir un petit fragment, aquell on el misteriós Borís promet “capital estranger per al vostre país, no us podeu imaginar què pot significar això”.
Morell, en un acte que també va comptar amb el cònsol major massanenc, David Baró, va recordar la gènesi de la narració al seu moment: va ensopegar amb el rostre del rus en una portada de La Vanguardia. Es va interessar per aquella història que li posava una novel·la en safata. Tot estranyat perquè aleshores ja feia un temps que era al Consell General i ni “remenant” tot tipus de paper ni verbalment havia tingut cap notícia de tal individu.
Morell va reiterar que l’únic interès que ha tingut sempre pel personatge és el literari i pel que fa a la peripècia, el fet de com reacciona una comunitat quan arriba un individu absolutament estrany a ella.
Amb tot, va puntualitzar, “vaig sentir certa simpatia per ell i per això faig que acabi a Poblet, per redimir la seva consciència, que pugui pensar i repensar en el que ha fet”.