Reportatge
La ciutat, a pams
Examina les ciutats pam a pam mentre hi vagareja. Així, fixant-se en les parets dels edificis construeix Joan Ganyet el seu particular mapa de la Mediterrània. El que recull a ‘Pell’ (Salòria), s’afegeix a les novetats de Sant Jordi, com ‘Deu minuts’, de Joaquim Brustenga.
En realitat, Pell és un llibre de poesia. Feta amb imatges però amb intenció de ser poesia. Ho confessava Ganyet en la presentació del llibre, al Museu del Tabac. És també “un homenatge a les ciutats del Mediterrani, un tresor que tenim a tocar” fet en centenar i escaig d’imatges que ha anat recollint mentre vagarejava per Venècia, per Atenes, per Dubrovnik, per Barcelona, per Andorra la Vella. I en aquest caminar “amb les antenes ben posades i els ulls molt oberts” ha recollit les històries que expliquen els murs més humils. “És un llibre de fotografia d’atzars, de la precarietat i de la bellesa de les coses humanes”, va considerar l’autor. En un acte on el seu treball va ser glossat per Miquel Vila, cònsol major lauredià i amic –“sap veure coses que la resta no sabem trobar”–, pel també fotògraf Jaume Riba i per l’artista plàstica Samantha Bosque.
Amb Bosque va entrar en contacte en el muntatge d’una de les exposicions, Urbs, que ja recollia part d’aquestes imatges i que es va fer al museu lauredià el 2016. Les fotografies la van captivar, potser “perquè la seva visió d’arquitecte em mostrava allò que jo no hi veia”.
Són les imatges d’algú que va “a la recerca de nous enquadraments, originals i molt personals”, i això és el que marca la diferència en fotografia més que l’excel·lència tècnica, va destacar Riba. I Ganyet “fa descobrir que una cosa de tan quotidiana com les parets té molts secrets”.
El Chicago dels anys trenta
Als ambients mafiosos del Chicago dels anys trenta es trasllada la novel·la Deu minuts, amb què Joaquim Brustenga va guanyar el premi Manuel Cerqueda de la passada nit literària, dotat per Andbank i que l’entitat bancària edita i distribueix a les seves oficines. Una novel·la amb tots els ingredients del gènere negre, suspens i acció, va explicar la directora de màrqueting i comunicació de l’entitat, Núria Rocamora, en la presentació del llibre. I malgrat tot, no és una novel·la de gènere. No ben bé. “No és una novel·la policíaca encara que hi hagi policies”. Perquè el que a ell més li interessa és endinsar-se en el perfil del personatge principal.
Deu minuts arrenca amb un home estirat a la camilla d’un quiròfan a qui els cirurgians lluiten per salvar la vida. L’han malferit a trets. Qui és aquest home? La incògnita és el punt de partida de la narració, que a mesura que avancen les pàgines anirà desvelant la perillosa i complexa vida que ha tingut aquest individu, emigrat als Estats Units als anys trenta i que de seguida entra en contacte amb els ambients de la màfia, on es mou fins a fer carrera. No obstant, és en retornar a Barcelona quan el cusen a trets. Per què?
“Sóc un novel·lista novell”, va assegurar Brustenga, que no obstant ja comptava amb tres novel·les.