reportatge
Estrena, avui, del documental sobre AINA
“Vull que quedi clar que no és un homenatge a mossèn Ramon, sinó a totes les persones que han cregut en AINA.” I com que qui ho diu és precisament Ramon Rossell, doncs així haurà de ser com es rebi el documental ‘Entre muntanyes’, que s’estrenarà avui.
David Haro, el director, amb Jaume Planella, productor executiu, i el mossèn canillenc van presentar als mitjans el documental que recull les quatre dècades d’història de les colònies, un treball que avui es projectarà als cines d’Illa Carlemany (20.30 hores). Un projecte “de país”, va defensar Planella, i fet per rememorar la història, cert, però també perquè funcioni com “una empenta” i AINA tingui un llarg futur per endavant, va confiar el jove realitzador, que exhibeix per fi davant el públic un treball en què s’han invertit prop de dos anys de feina per part d’un equip que ha sumat al voltant d’una trentena de persones.
“Des de bon començament volíem que fos un projecte de país, perquè considerem que per AINA van passar molts nens, que hi ha moltes persones que han passat pel món d’AINA”, va explicar Planella. I ho van aconseguir, perquè van ser nombrosos els voluntaris que s’hi van sumar, si no econòmicament, amb aportacions personals: l’advocat redactant contractes o el productor audiovisual cedint material. És com es van sortir amb l’objectiu proposat: “Ensenyar al món el que és un referent educatiu, internacionalitzar” les colònies d’AINA. Es tractava, malgrat el que digui mossèn Ramon, de fer-li “un regal”, a ell i a Andorra, va puntualitzar el productor executiu del documental, a banda, òbviament, de “deixar un registre del que s’ha fet” en els 43 anys que el projecte impulsat per Rossell fa que està en marxa.
I el mossèn recordava com s’havia gestat, en aquell moment en què les colònies estiuenques que fins aleshores havia gestionat Pere Canturri per al Consell General deixaven de funcionar. Ell va pensar que s’havia de prendre el relleu i en una reunió a la rectoria, “amb la meva germana i quatre alumnes de la classe de religió”, la cosa es va posar en marxa fins arribar als actuals 43 anys, en el transcurs dels quals “tothom ha posat una pedra viva”. L’última, aquest documental, que servirà “com a empenta perquè algú altre continuï amb el projecte”.
“L’objectiu era ensenyar com són les coses ara perquè tothom entengui de quina manera s’hi ha arribat”, hi va afegir Haro. Per això han intentat “donar un punt de vista global”, amb una quarantena d’entrevistes protagonitzades per veus molt diverses. Amb un punt important, va remarcar: “Personalment volia insistir en el tema de l’espiritualitat, com mossèn Ramon l’ha treballat de manera exemplar, sense imposar ni dictar.”