Reportatge
La Massana dona el tret de sortida al saló del Còmic
És ja un saló de referència. Ho deia el cònsol major de la Massana, David Baró, a la inauguració de la 23ena edició, ahir. Però, més important, ho corroboren els autors que el trepitgen –molts, reincidents–. I tots ells saluden el nou museu dedicat al novè art.
Està bé, està molt bé que sigui aquí on s’obri el primer museu dedicat al còmic a la Península”, deia Leopoldo Sánchez, un dels veterans del sector, que reincideix al saló massanenc. I per partida doble: amb una de les seves sèries clàssiques, Bogey, és protagonista a les Fontetes –ara sala temporal del Museu del Còmic Joan Pieras– i amb la més recent, Tú mismo. Disparates melancólicos de Pepe Malone, és a la Closeta. “Aquesta és un caprici, una retrobada després d’uns anys, perquè la cabra sempre tira al monte”, ironitza. Com irònic és el plantejament d’aquesta nova creació ”protagonitzada per un dibuixant i col·leccionista xalat a qui, imagína’t, a la segona entrega fico en un manicomi”, avança. És riure’s dels codis d’un mitjà d’expressió al qual ha dedicat la vida i que, per tant, en realitat considera necessari dignificar. Un museu “servirà perquè la gent estudiï el mitjà, perquè s’hi interessi”, per guanyar lectors. Perquè les coses, es tem, van a la baixa i aporta una dada: si del Capitán Trueno als seus temps les tirades eren de 400.000 exemplars, d’un títol actual apenes supera el miler i mig. Els editors, conclou, ho compensen posant infinitud de títols al carrer.
També forma part dels convidats un altre veterà de la vinyeta, Edmond. En el seu cas trepitja la Massana per primer cop. A priori, encantat. També del nou museu. “Necessari? No ho crec, però per descomptat que està molt bé que existeixi”, considera.
Josep Homs és al saló per segon cop. “Va ser un autèntic plaer, per això en convidar-me Joan Pieras novament no vaig dubtar a repetir: no és com en altres festivals, on sembla que t’exploten.” També es congratula de l’obertura del museu: “Evidentment que és una bona iniciativa, és una manera d’apropar el còmic a la gent”, també, reflexiona, “de treure-li aquesta imatge denostada de ser només per a nens, tot i que en l’última dècada ha canviat”.
La francesa Sanoë protagonitzarà una sèrie de trobades amb escolars. “És important anar a retrobar-los, fer-los conèixer aquest món, despertar la seva imaginació, la capacitat d’explicar històries”, explica. Encantada del museu: “superbe”, és clar.
I en clau de país, Jordi Planellas recorda que tant ell com altres joves dibuixants –Marc Huguet, Carol Garrido– són fruit de dues dècades de saló. El museu farà que la flama no s’apagui.