Art
Ramon Casas enlluerna a ArtalRoc
Mig centenar de teles configuren la primera mostra monogràfica que el país consagra al referent del modernisme català
Ramon Casas enlluerna a ArtalRoc
Serà difícil veure novament reunit aquest mig centenar d’obres que configuren Ramon Casas, mestre de la modernitat, que ahir s’inaugurava a ArtalRoc, on hi ha temps per visitar-la fins al 30 de juny. Difícil perquè és una mostra construïda ad hoc, a partir de cessions de museus i col·leccionistes –un parell dels quadres dels fons de Crèdit Andorrà–, a banda dels prestats pels mateixos descendents de l’artista, alguns dels quals ahir eren presents a la inauguració.
És una mostra en la qual el ministeri sembla haver-se bolcat i que serveix, ho recordava la titular de Cultura, Olga Gelabert, per acomiadar la legislatura en què la sala va obrir les portes (trasllat obligat per l’enderroc de l’antiga caserna de bombers). Un adeu que “resol una mancança”, el deute pendent amb Casas.
L’exposició ofereix un repàs temàtic per l’obra del pintor barceloní, un “referent del modernisme català que se situa a l’altura de Gaudí”, i tot i així “encara un petit desconegut per a les noves generacions”, va apuntar el comissari de la mostra, Gabriel Pinós. Els autoretrats, “una iconografia de si mateix”, que tan abundantment va deixar rere seu, configuren el primer dels àmbits del recorregut. Un precursor, va ironitzar el comissari, de l’afició als selfies tan en voga avui. Es va retratar fins a quaranta vegades al llarg de la vida; l’últim cop, en un dibuix ja a la dècada dels anys trenta, present a l’exposició gràcies al préstec dels hereus.
També hi ha les inexcusables chulas i manolas, retrats de dones d’aires folkloristes que configuren una de les iconografies més populars de l’obra de Casas. Juntament amb els cartells, amb els quals tants premis i reconeixements va obtenir en vida. Una obra, en aquest cas, plenament actual, va destacar Pinós: “Cartells com el de l’Anís del Mono es podrien utilitzar avui en dia perfectament.”
Chulas i manolas a banda, la figura femenina ocupa un lloc central a l’obra de Casas, va ressaltar el comissari, “i en una societat tan masclista com era la de l’època, on la dona figurava sempre en segon terme, ell la va situar al centre, li dona tot el protagonisme”. També relacionant-se amb el ciclisme o l’automobilisme, una altra de les grans temàtiques en l’obra del pintor català. I entre les dones, evidentment destaca la figura de Júlia Peraire: model primer i a continuació musa i esposa. Sense ella l’obra de Casas no seria la mateixa i ell la va situar al nivell de les grans muses.