reportatge
El Rolls-Royce i un disc mariner
“Tots els pianistes sentim fal·lera per tocar amb un Steinway gran cua, és com el Rolls-Royce dels pianos.” Així argumenta Jordi Barceló la gravació del proper disc, el cinquè, al teatre de les Fontetes. La previsió és presentar-lo a l’octubre.
El Rolls-Royce i un disc mariner
És una mena de somni acomplert: La vida és com la mar (que és com podria dir-se l’àlbum, encara que no de manera definitiva encara) es va enregistrar a l’escenari massanenc aprofitat que el teatre i, sobretot, l’instrument estaven lliures. És el mateix que sol utilitzar-se a l’Auditori Nacional, o a la Temporada de Música i Dansa, pel qual han passat mans com les de Chucho Valdés, recalca Barceló. “És que un piano com aquest et dona tot el que vols. Et respon en l’àmbit tècnic, de sonoritat, li treus tot el suc a la peça”, explica. “I si el músic ho sent així estic segur que el públic, profà o no, també ho nota”, conclou.
El Rolls-Royce dels instruments l’ajuda a defensar el que és “un disc molt mariner, tot i que estigui fet a la muntanya”, diu. Una sèrie de temes per on desfilen els eclèctics gustos i interessos musicals del pianista –i director de l’Escola de Música de les Valls del Nord–, tots temàticament lligats pel mar. Influència evident de l’afició de Barceló, que no fa gaire té a les mans el títol de pilot d’embarcació i es dedica a solcar les ones així que pot.
El mar és present a les lletres dels dos temes que interpreta la cantant Susana Sheiman: El malecón, en clau de bolero, i Il·lusions, on ressona certa fusió amb ritmes flamencs. Tots dos amb lletres escrites per la vocalista, a qui Barceló sol acompanyar amb freqüència als seus concerts.
Una altra veu femenina, la de la soprano andorrana Jonaina Salvador, l’acompanya en un tercer tema, Mama, que en aquest cas té lletra d’Elena Sánchez (mare de la cantant lírica). Tot i que el disc inclou també una versió instrumental.
És un disc eclèctic, apunta el pianista i compositor, en què es deixa portar cap al jazz o temes de caire més romàntic –al qual ha batejat com Onades–, però també per la clàssica. En aquest gènere s’inscriu El torb, que tot i que porti el públic a pensar en el vent de les muntanyes en realitat ell el va compondre pensant en un vi, “fort i amb caràcter”. És un estudi pianístic, explica, amb el qual tanca un cicle de cinc peces que ha anat incloent als discos anteriors. “Però tot i que tingui un caràcter més tècnic, no deixa de ser també una cançó maca” per al públic, adverteix. I el so brasiler està present en un blues amb ritmes xorinhos, on compta amb la intervenció del percussionista Dani Forcada i el trompetista David Pastor, col·laboradors habituals.
Si a les Fontetes es va gravar la pista del piano i la veu de Salvador, ara queda la feina d’enregistrar, en uns estudis barcelonins, tota la resta, i si les previsions es compleixen el disc estarà al carrer el 25 d’octubre, que és el dia del concert de presentació en directe. Tot i que abans començaran a arribar alguns dels videoclips que també es van enregistrar en les sessions massanenques –signats per Carrota Media–. Els primers.