REPORTATGE

L'església sobre les runes

Quasi quatre dècades fa que es va construir l’església del Fener. L’arxiu del comú de la capital recupera la seva història.

L'església sobre les runesANA / FONS PEIG

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Ala nova església, impulsada pels preveres de la parròquia al final de la dècada dels setanta, dedica el document del mes el responsable de l’arxiu comunal, Joan Lluís Ayala. L’objectiu, diu, era no només tenir un lloc de culte en aquesta part de la vila –d’acord amb l’evolució demogràfica i econòmica del país en aquelles dècades–, sinó també recuperar l’església que hi havia hagut. En aquest sentit recorda que el Fener havia estat un poble que, després de segles d’història, va desaparèixer a la segona meitat del segle XIX a causa de fenòmens naturals –terratrèmol o esllavissada–. Concretament la nit del 16 d’abril del 1865, un fet esmentat pel geòleg Silvio Thos, contractat pel Consell General un parell de dècades més tard.

La primera vegada que el nucli apareix esmentat és el 1176, concretament al document de Concòrdia signat entre l’Església d’Urgell i els homes d’Andorra. El frare fra Tomás Junoy descriu l’any 1838 que hi havia 50 habitants i les visites pastorals del segle XVIII evidencien l’existència d’una església dedicada a Sant Pelegrí.

El document també recull que el terreny per edificar-lo va ser cedit gratuïtament per Maria Pla Grau, pubilla de Cal Prat d’Escaldes i casada amb Josep Babot. El carrer adjacent al temple porta el seu nom, i esdevé, així, una de les poques dones a Andorra a les quals es dedica un carrer. El comú s’hi va implicar econòmicament, atorgant subvencions.

tracking