esdeveniments
El 14 de juny s'inaugurarà la tercera Biennal Land Art
El 14 de juny s’inaugura la Biennal de Land Art, amb la pràctica del ‘Shinrin Yoku’ japonès com a eix temàtic i quaranta creadors participants
El 14 de juny s'inaugurarà la tercera Biennal Land Art
La pràctica japonesa del Shinrin Yoku, que es traduiria com a bany de bosc –que no és més que una manera New Age de batejar el que tota la vida ha estat passejar per la natura– serà l’eix temàtic de la tercera Biennal de Land Art, que s’inaugurarà el 14 de juny i s’allargarà durant tres mesos. En aquesta ocasió, tota l’obra es concentrarà en un sol escenari, el llac d’Engolasters, amb les instal·lacions que Feda cedeix per a l’esdeveniment, entre les quals algunes que mai s’han obert al públic, com la casa dels matxos.
En aquesta edició, seran una quarantena els artistes que exhibiran les seves propostes: n’hi ha d’europeus, australians, nord-americans i fins i tot una iraniana que encara no sap si obtindrà el permís per viatjar a Andorra. En total, disset nacionalitats diferents s’hi donaran cita. Les obres han estat seleccionades d’entre les aproximadament 120 que s’hi van presentar.
Entre els convidats destaca la figura de Jean-Paul Bourdier, fotògraf i professor d’arquitectura a la Universitat de Califòrnia-Berkeley, autor d’una línia de treball que explora la relació entre el cos humà i la natura. Presentarà una dotzena de fotografies de gran format, de tres per tres metres, que es desplegaran pels voltants dels llacs, entre els arbres. Llàstima, diu el comissari de la mostra, Pere Moles, que enguany han quedat una mica curts de pressupost i això ha deixat fora l’opció que Bourdier realitzi in situ una de les seves accions de body paint.
Tot i quedar per sota del pressupost de les anteriors ocasions, l’equip de Moles ha aconseguit sumar uns 140.000 euros per tirar-ho endavant. L’impulsor de l’esdeveniment se sent satisfet perquè tot i que és cert que han baixat les aportacions institucionals, que eren la totalitat del pressupost de les dues edicions passades, en aquest cas ha aconseguit sumar patrocinis privats: Illa Carlemany, Reig Capital Group i IQOS. A banda, la Fundació Sorigué, que torna a aportar obres procedents de la seva important col·lecció, en aquest cas, una selecció de videoart. Entre els patrocinis institucionals, Govern, Andorra Turisme, Andorra Telecom, el comú escaldenc i, sobretot, Feda, “que amb la cessió dels espais ens ha ofert una glopada d’aire espectacular; sense ells no ho hauríem pogut fer”, considera Moles. L’equilibri entre aportacions públiques i privades encara no està al cinquanta per cent, però quasi.
L’opció de concentrar totes les obres en un mateix escenari li sembla al comissari que facilitarà al públic la possibilitat de contemplar totes les propostes, cosa molt més complicada en les anteriors ocasions, en què es dispersaven per tota la geografia del país. “Jo diria que aconseguirem que sigui una proposta molt impactant”, confia.
La pràctica totalitat dels artistes –que ara per ara ultimen els treballs– s’han adherit a la proposta temàtica. “Volem transmetre aquesta idea de passejar per la naturalesa, de respirar i connectar amb l’entorn; i a sobre, fer-ho a través de l’art.” De fet, rètols en els accessos als boscos i el llac convidaran el visitant a apagar els mòbils i centrar-se a escoltar els ocells, o el silenci, a gaudir amb els sentits.