reportatge

Botons clau per datar els cadàvers de Santa Coloma

Per a mostra, un botó, segons la dita espanyola. En aquest cas una sèrie de botons han servit als arqueòlegs per datar el moment que van ser enterrats dos dels cossos exhumats al cementiri de Santa Coloma a les excavacions realitzades per ReGiraRocs.

Publicat per

Alba Doral

Creat: 21.05.2019 | 06:43

Actualitzat: 21.05.2019 | 06:43

Dos infants, dos cossos dels quals es desconeix a quina època van viure i morir. L’opció habitual és fer-los la prova del carboni 14, però en aquest cas aquestes anàlisis no estaven previstes. Això no vol dir que la curiositat de l’equip d’arqueòlegs no es posés igualment en marxa i, amb l’ajut dels botons trobats a les tombes, han aconseguit situar més o menys el moment en què els petits van ser enterrats, a banda d’aixecar una hipòtesi plausible de la manera com estaven abillats en el moment de la inhumació. La clau de volta va ser el peculiar tipus de botó que hi havia a les sepultures: els botons Prosser, d’aparença molt semblant al vidre però en realitat elaborats amb ceràmica i que es van començar a fabricar a partir del 1845, molt comuns fins al 1950, quan la introducció massiva del plàstic els va arraconar. Aquesta peça ja marcava un dels llindars temporals, explica l’arqueòleg Gerard Remolins, director de l’excavació realitzada per encàrrec del ministeri de Cultura.

Una altra de les pistes va venir donada per la troballa d’una medalla de Sant Josep: l’equip de Remolins es basa en la data en què va ser nomenat pare de l’Església –el 1870– per tornar a marcar una fita temporal a l’enterrament, que haurà de ser posterior a aquesta data.

La posició en què es van trobar els botons –excloent-hi els possibles moviments patits pels taüts– també aporta indicis amb què reconstruir la vestimenta dels dos infants. Un dels cossos es correspon a una criatura d’entre dos i tres anys (es desconeix el sexe i, a banda, falten les cames, seccionades possiblement en excavar una sepultura posterior). Les altres restes es correspondrien amb un infant d’aproximadament deu o onze anys (el que tenia la medalleta de Sant Josep). Intentar reconstruir com podria haver estat la roba “va començar com un joc, un experiment, encara que no va ser fàcil: aquí no és com a la sèrie CSI, que tenen catàlegs amb milers de fotos, sinó que és una tasca laboriosa”, precisa Remolins.

Amb tot, la disposició dels botons apunta al lloc més probable on se situaven quan la roba encara no s’havia desintegrat. El que va caldre és buscar fotografies de com anaven vestits els infants de l’època. En el cas del nadó, una de les fotografies de morts del fons de la Fundació Julià Reig va ajudar a dibuixar la bata, cordada per darrere, que probablement va servir també com a mortalla.

En el segon cas, la posició dels botons i algunes fotografies (posteriors, però probablement les peces de roba no van canviar tant) permeten dibuixar el vestit de tres peces, amb pantalons, armilla i jaqueta.