Reportatge
Grau, l'estrateg del 'Fairy'
Jeroni Grau, jurista alturgellenc del segle XVI i jutge de les Valls d’Andorra, no tan sols va deixar per escrit una mena de precedent del ‘Manual Digest’, també va viure recentment un moment de glòria a les xarxes, com a involuntari inventor de ‘l’estratègia del Fairy’.
Grau, l'estrateg del 'Fairy'
Lluís Obiols, responsable de l’Arxiu municipal de la Seu, va presentar en el marc del cicle Parlem d’història el, diguem-ne, manual d’instruccions per governar la Seu que l’any 1570 va redactar Jeroni Grau, personatge amb rellevància a la vida social i política del moment, que entre altres càrrecs va assumir el de cònsol en cap, jutge de crims i advocat de la ciutat. Just va ser en aquella època que va escriure aquest document d’ús intern amb consells destinats als que havien de governar la cosa pública. El treball incloïa una mena de tractat bastant aprofundit sobre les arts de la guerra on, entre les tàctiques propugnades, figurava la de llançar sabó al terra perquè l’enemic rellisqués. Vaja, el que al segle XXI i gràcies a la intervenció d’Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya, en el judici al procés es batejaria com l’estratègia del Fairy. No cal dir que l’extracte del text, penjat a les xarxes per Obiols, va fer ràpida fortuna.
Anècdotes a banda, el cas és que l’historiador i arxiver va presentar ahir en públic un document del qual fins ara només es coneixia una part i que ha estat recuperat per aquella barreja de tenacitat i bona fortuna que acompanya sovint els investigadors: les pàgines que faltaven –la meitat de les aproximadament seixanta de què consta el manuscrit– van aparèixer desubicades enmig d’un volum del segle XVIII. El conjunt del document i la recerca serà publicat per Anem Editors.
Obiols situa la redacció del text de Grau en un moment de canvis i inseguretat política: igual que va passar amb el Manual Digest, que és un text del mateix tipus, es va escriure coincidint amb un moment de risc de centralització, fos per part de les mateixes institucions del Principat o de la monarquia de Castella. “Per això els municipis marquen els seus drets i privilegis.” Així, figuren tots els oficis del consolat (govern de la ciutat), així com els impostos que perceben, entre altres qüestions. També les obligacions, i aquí entra aquesta mena de tractat sobre la guerra: en aquell moment previ al naixement i consolidació de l’Estat modern la defensa de les ciutats queia sobre si mateixes. “Havien de tenir les muralles i els fossats en condicions, l’artilleria, ocupar-se de les tropes i les patrulles de vigilància”, apunta Obiols. “Però a banda, es nota clarament que a ell li encantava el tema de la guerra.”
El text no està signat i l’atribució la va fer l’historiador a través de la comparació de l’escriptura amb altres documents de Grau. Del personatge en si mateix tampoc no es té un perfil absolutament definit però sí prou dades per situar-lo: va néixer a la Seu el 1520, fill d’una família prominent, amb mercaders i juristes i branques a la ciutat i a Barcelona. Va estudiar Dret a Lleida i Tolosa i, com altres juristes de l’època –però en el seu cas de manera molt marcada–, va tenir una vida moguda: si el 1570 està ocupant simultàniament tres càrrecs a la Seu, després es trasllada a Cervera, per tornar el 1584, quan mor.