Rehabilitació de renom a l'església de Sant Julià

És la pregunta del milió que tot­hom es fa: com mossèn Pepe Chisvert ha aconseguit enrolar un mosaista de prestigi internacional com el jesuïta eslovè Marko Ivan Rupnik –amb obra al Vaticà, Fàtima, Lourdes o l’Almudena– per concebre i executar la impressionant reforma de l’església de Sant Julià i Sant Germà, amb un mosaic de factura i dimensions impressionants: més de dos-cents metres quadrats. “Ell vol fer esglésies vives i quan aquest pobre capellanet li va presentar la idea crec que li va agradar la idea que Andorra hagi estat un país d’acollida”, respon l’interpel·lat, que vol que l’obra deixi “petjada per a la història i l’art”.

L’equip del pare Rupnik –vint religiosos del Centro Aletti de Romaque han trobat en aquesta feina “una manera diferent de pregar”– dona avui els últims retocs al muntatge de tota l’obra, un projecte que fa cinc anys que està en marxa des de la concepció, amb una inversió que el capellà estima que finalment superarà amb escreix el mig milió d’euros, xifra gens definitiva perquè els comptes no estan tancats. La cerimònia de dedicació de l’altar i benedicció dels mosaics serà dilluns de Pentecosta (10 de juny).

La realitzada a l’església –amb participació de l’estudi d’arquitectura d’Albert Casamajor– és una intervenció d’envergadura, amb la creació dels enormes mosaics –fets al taller de Rupnik a Zagreb i acoblats in situ, facturats en terracota banyada en or– i la remodelació de l’altar, l’ambó i la seu, així com el mobiliari –una obra de fusteria que també va dissenyar el jesuïta però manufactura un taller lauredià–. També s’ha creat una nova capella per a la Mare de Déu de Canòlich. Tot plegat conviurà amb les dues talles romàniques que conserva l’església, les peces també existents de Sergi Mas i un dels Viladomat. L’altre segueix pendent de restauració: a “la carta als Reis de Patrimoni”, va explicar Chisvert.

Rupnik va explicar que concep cada projecte com “un treball absolutament únic, encara que em demanin les mateixes escenes”. En el cas del temple lauredià li va cridar fortament l’atenció l’advocació a Sant Julià i, sobretot, Sant Germà de Constantinoble. “Quan el Papa Joan Pau II em va demanar que treballés a la capella del Vaticà va ser el primer autor que vaig estudiar.” I a l’església laurediana ha intentat plasmar “allò que ell ens va ensenyar: que l’església no és un edifici sinó la imatge del cos de Crist”.