Patrimoni
15 anys a ritme molt lent al Madriu
La comissió de gestió de la vall programa la celebració de l’aniversari de la inscripció a la llista de patrimoni mundial
15 anys a ritme molt lent al Madriu
L’1 de juliol es compliran 15 anys de la inclusió de la vall del Madriu-Perafita-Claror a la llista del Patrimoni Mundial, una d’aquelles dates rodones que la comissió de gestió commemorarà amb diferents activitats, entre les quals la celebració de la segona edició del campus internacional: la primera va ser el 2007 i des d’aleshores la iniciativa, de la comissió nacional andorrana per a la Unesco, havia quedat aturada en els meandres de la gestió de la vall. Aquest ritme lentíssim és el mateix que s’imprimeix a la (no) resolució dels deures que la comissió de gestió de la vall té plantejats, entre els quals destaca la sempiterna qüestió d’oferir una solució als cortalans perquè puguin accedir a les seves propietats sense fer malbé l’entorn.
En aquest cas, lluny del que diu el proverbi àrab, potser els gossos borden però la caravana no sembla avançar: el juny del 2016, amb el comú encampadà assumint la presidència rotatòria de la comissió, Jordi Torres es va donar com a límit fins al final de mandat. En aquell moment la pilota quedava a la teulada del comú d’Escaldes-Engordany (el que a dia d’avui té la presidència de la comissió), que havia de realitzar un estudi de possibles solucions perquè els propietaris de la zona entre Ràmio i Entremesaigüest puguin arribar a les bordes –ells i sobretot els materials de construcció per realitzar manteniments–.
No obstant marcar terminis tan clars, dos anys després els cortalans asseguren que no hi va haver cap proposta, cap moviment, en aquest sentit. “Tot està igual i la gent està exasperada perquè passen els anys i tot va a aquest ritme en què res no avança”, apunta des del col·lectiu de propietaris Meritxell Font. L’esperança és que enguany aquest tema, com d’altres que segueixen pendents, es reactivi, amb motiu de la celebració d’aquest aniversari i les eleccions comunals previstes per a final d’any.
Una altra de les qüestions pendents, i molt reclamades des de diferents sectors, seria donar entrada al Govern en la comissió de gestió de la vall, actualment integrada exclusivament pels quatre comuns que hi tenen territori. És cert que es va donar accés al ministeri de Cultura però només a títol d’observador i no com a membre amb veu i vol. “Això només és donar-li el paper de convidat de pedra”, considera des de l’oposició encampadana el socialdemòcrata Joan Sans, qui considera que hauria d’estar representat l’executiu tant pel que fa a Cultura com Patrimoni Natural. Des del seu punt de vista, l’entrada de Govern podria suposar “una embranzida” necessària per “dinamitzar” el Madriu. On els projectes semblen alentits “perquè com ja hem denunciat reiteradament, el pressupost s’esgota pràcticament en pagar dos sous” i “no queda pràcticament res per executar projectes”.
La necessitat d’introduir Govern com a membre i no com a simple observador coincideix amb el que exposa el secretari de la comissió nacional andorrana per a la Unesco (CNAU), Jean-Michel Armengol. Que admet que tot el que es refereix al Madriu va a pas molt lent. Probablement, argumenta, “perquè hi ha diverses institucions implicades i no totes tenen les mateixes agendes i objectius”.
Pel que fa a les activitats programades per al 15è aniversari, al juliol se celebrarà el campus per a joves iberoamericans, organitzat amb la CNAU i el Govern. També veurà la llum un recull de la memòria històrica de la vall dut a terme en col·laboració amb l’Arxiu Nacional i s’impulsaran accions promocionals per donar a conèixer aquest patrimoni.