Lletres
El premi Carlemany, tota una “marca”
Javier Ruíz Caldera, el director de ‘Superlópez’, rodarà una adaptació al cine de ‘Wolfgang’, guanyadora del 2016
Era el dia de Francesc Puigpelat, guanyador de l’últim premi Carlemany per al foment de la lectura, amb La nedadora: fins ahir, reconeixia l’autor, el seu era un premi “virtual” que es materialitzava, amb el llibre entre les mans i la cerimònia de lliurament, celebrada al Park Hotel, amb el cap de Govern, Xavier Espot, estrenant-se en un acte cultural i mentre no pren possessió l’anunciada titular del ministeri, Sílvia Riva. Era el dia de Puigpelat, dèiem, però el Carlemany venia ahir carregadet de novetats de certa volada per la fortuna que acompanya títols anteriors en aquest palmarès: Wolfgang, relat amb què Laia Aguilar aconseguia el premi el 2016, tindrà una versió cinematogràfica, de la qual s’encarregarà Javier Ruíz Caldera, director que està darrere de productes com l’adaptació de Superlópez, Anacleto agente secreto, Tres bodas de más o Spanish Movie.
Ho va anunciar Glòria Gasch, la directora de l’editorial Columna, segell que edita els títols premiats pel Carlemany. Qui va recordar que la novel·la va sortir al mercat en castellà al febrer, de la mà de Destino, i que a la vista de l’èxit obtingut –se n’han fet cinc edicions– en breu sortirà una segona part: Wolfgang. El secret del pare. També Rut sense hac, de Muriel Villanueva, premiada l’edició passada, gaudeix del favor de públic i crítica, va assegurar Gasch, i va entrar “amb força” com a lectura recomanada a les escoles de Catalunya. Tot plegat va portar l’editora a considerar que “crec que el premi Carlemany s’està consolidant com una marca amb gran credibilitat”, situació que es reflecteix en el fet que “sigui fàcil que el llibreter ja agafi el premi, perquè a vegades costa molt de convèncer-los”, atesa l’enorme quantitat de títols per triar.
En aquesta llista de guanyadors entra Puigpelat, escriptor i periodista ja de llarg recorregut i que ja havia recollit un Carlemany en l’etapa anterior: el 2005 va ser guanyador amb Els llops. Recollia el premi de mans d’un Espot que es referia a la tasca transversal d’aquest premi que té joves estudiants com a jurat (amb el suport i assessorament d’adults). “Fins ara era un premi virtual, ara el materialitzo, amb el llibre ja entre les mans”, va manifestar l’autor, a qui es va comunicar el guardó el gener passat.
El llarg recorregut de Puigpelat en el món de les lletres va fer que Gasch manifestés moltes expectatives. La veterania de l’autor, nascut a Balaguer el 1959, es desplega en “el domini de la tècnica” en una “novel·la ben cohesionada”, que “crea intriga, expectatives, i que és molt virtuosa en els detalls per aconseguir que el lector s’enganxi”.
L’argument gira al voltant del drama dels refugiats, amb tres adolescents iraquians que troben una joveneta anglesa que intenta ajudar-los. Peripècia a banda, és un relat de creixement personal perquè, va explicar, recordant Eduard Punset i la seva fórmula sobre la felicitat, “la nostra capacitat per ser feliços és directament proporcional a la nostra capacitat de canviar”, i el secret en una novel·la, va revelar, està lligat no tant al fet que passin coses, sinó que el protagonista no sigui el mateix per dins quan comença que quan acaba el relat.
El premi Carlemany, tota una “marca”